dimecres, 12 de març del 2008

CUNÍ, RAHOLA I EL SINDICALISME

Quin problema tenen Josep Cuní i Pilar Rahola amb el sindicalisme i els moviments reivindicatius?

Un dia posen de volta i mitja els mestres per la seva vaga, un altre ataquen el secretari general de CC.OO. i un altre, ahir dimarts 11 de març per exemple, presenten dues estudiants del comitè de vaga de la UAB com a “dos pesos pesants de la dialèctica universitària”. Es permetria una presentació irònica com aquesta en una entrevista a un conseller de la Generalitat, a un representant de l’oposició o a un membre destacat de la patronal?

El nostre sindicat CC.OO. ha defensat sempre la pluralitat d’opinions i la llibertat d’expressió dels periodistes. Es pot mantenir una opinió favorable o no sobre la vaga d’estudiants però el que no és sostenible en una televisió pública és fer una entrevista des de l’apriorisme de considerar els estudiants com a agitadors immadurs i sotmetre dues representants del moviment estudiantil a un hostigament de mitja hora sense gairebé possibilitat de rèplica amb advertències paternalistes sobre el que han de fer amb les seves reivindicacions. Cuní i Rahola van desqualificar el vot dels estudiants per elegir el rector de la seva universitat, possibilitat que, tot i que en minoria, els reconeixen els estatuts de les universitats públiques catalanes. Però el més desagradable van ser les continuades desqualificacions personals a les dues representants dels estudiants. En el to habitual impositiu i cridaner, Josep Cuní i Pilar Rahola no paraven de voler ridiculitzar la manera d’expressar-se de les entrevistades: “….parles així quan vas de copes amb els amics?”, “sembles del PCE”, “què vol dir patronal i treballadors…?”, a més d’una suposada gran ofensa a Pilar Rahola pel fet que una de les noies parlava en castellà.

El propi Cuní va arribar a dir que “el meu discurs us semblarà carca i reaccionari”. No és indispensable ser estudiant per considerar determinades actituds com a “carques i reaccionàries”: ho són als ulls de qualsevol persona progressista i de tarannà democràtic. Els estudiants universitaris són perfectament responsables de les seves accions en defensa de l’ensenyament públic. Tot i que Josep Cuní amb un estil que s’allunya de les tasques de l’informador per acostar-se a les maneres dels telepredicadors, va dir que els joves ja fa temps que no estan educats en la cultura de l’esforç.

El sindicalisme reivindicatiu és necessari, entre altres coses, per combatre situacions com la creació d’una productora “associada” per pagar als treballadors sous molt més baixos del que cobren els seus companys que fan la mateixa feina a TV3 pel programa “Els Matins”.

Sant Joan Despí, 12 de març de 2008

dijous, 6 de març del 2008

Eleccions legislatives: el dia 9 anem a votar

El proper 9 de març, els ciutadans de tot Espanya estem cridats a participar en les eleccions generals al Congrés dels Diputats i del Senat. És una oportunitat perquè el vot de la ciutadania contribueixi a orientar les polítiques públiques dels propers anys, així com el model de societat que volem.

CCOO de Catalunya, com a sindicat de classe i nacional, que exerceix la independència sindical que correspon a una organització plural i diversa en la seva composició però que mai no ha estat indiferent davant de les polítiques, ni equidistant amb relació als valors que com a sindicat propugnem per a la nostra societat, amb la legitimitat que es desprèn de la nostra representativitat social i de la nostra funció, reconeguda constitucionalment, de representació dels interessos econòmics i socials dels treballadors i les treballadores, fem una crida a una participació activa i conscient en el procés electoral.

La participació ha de ser un factor determinant per avançar cap a una societat en la qual es garanteixin al màxim les llibertats civils de la ciutadania i s’evitin situacions d’autoritarisme polític o de tutela moral de la societat.
En un moment en què els poders i les forces que propugnen una economia i un mercat sense regles i sense drets tenen una forta hegemonia ideològica, el que necessitem és la participació de tots si es vol avançar en polítiques de cohesió social i es vol evitar que una bona part de la societat s’autoexclogui de la participació política, per no sentir-se implicats ni afectats per les conseqüències dels debats i les decisions que es desprenen de les eleccions polítiques.

Fem una crida a la participació activa i conscient, perquè la participació social i política esdevingui un factor clau per promoure una societat en la qual es puguin construir de manera col•lectiva contrapoders socials davant dels que pretenen una societat sense regles ni drets.
Sant Joan Despí, 6 de març de 2008