dimecres, 19 de maig del 2010

QUI HA DE PAGAR LA CRISI ?


Les mesures anunciades pel govern la setmana passada han estat imposades pel capital especulador i estan dirigides contra les condicions de vida i treball dels ciutadans començant pel sector públic i els pensionistes, amb l'objectiu de incrementar els beneficis de la banca i les grans empreses.

Així es distribuiran les partides amb que es volen retallar 15.000 milions:

6.000 milions en inversions en infraestructures i obres públiques que estaven servint per contenir l'atur en sectors com la construcció després de l'esclat de la bombolla immobiliària.

2.400 milions en retalls de salaris dels empleats del sector públic.

1.500 milions en la congelació de les pensions.

1.300 milions en la despesa sanitària.

1.200 milions en reducció de la despesa de les comunitats autònomes i els ajuntaments, afegida als 10.000 milions que se'ls va retallar el passat mes de gener.

1.100 milions eliminant la prestació de 2.500 euros per naixement, des de l'1 de gener 2011.

670 milions eliminant la retroactivitat en l'aplicació de la Llei de Dependència.

600 milions en ajudes al desenvolupament.

Fem algunes comparacions:

600 milions en remuneracions als directius del les empreses de l'IBEX 35.

7.000 milions en finançament públic a l'església catòlica. Exempcions fiscals a part.

12.000 milions en beneficis han obtingut les empreses de l'IBEX en el primer trimestre del 2010, un 25% més que en el mateix període del 2008. Emilio Botin (Santander, 2.215 milions de benefici) i César Alierta (Telefònica, 1.656 milions) van estar trucant les darreres setmanes a Zapatero i a ministres dels seu govern per reclamar-li les mesures d'ajust).

18.160 milions en despesa militar (465 milions per la guerra d'Afganistan).

30.000 milions en subvencions públiques d'activitats empresarials.

60.000 milions en ajudes als bancs a càrrec dels pressupostos públics. És una part dels 200.000 milions autoritzats pel Banc Central Europeu en ajudes a la banca espanyola.

Un altre aspecte que no es pot desvincular del tema és el dels impostos. Segons dades dels tècnics del Ministeri d'Economia i Hisenda, el frau fiscal i l'economia submergida a Espanya comporten una pèrdua anual de recaptació d'uns 90.000 milions d'euros. Caldria saber en quina mesura aquestes dades inclouen les evasions d'impostos “legals” a través de la creació de societats pantalla als paradisos fiscals, però segur que no ho fan en el cas de les SICAV (societats de fons d'inversió) on utilitzant artificis jurídics les grans fortunes només tributen un 1%. Aquests instruments són els habituals dels capitalistes que reclamen que ens apretem el cinturó. I son perfectament coneguts pels economistes i els polítics que defensen i apliquen les mesures d'ajust contra els treballadors que paguem l'IRPF i l'IVA.

Únicament la mobilització pot aturar una ofensiva, que tot just comença, per fer pagar als treballadors la crisi que l'especulació capitalista ha provocat.


DIJOUS, 20 DE MAIG, A LES 18h, TOTS A LA MANIFESTACIÓ

CASTELLS VOL CARREGAR LA CRISI ALS TREBALLADORS

CCOO critica el posicionament adoptat pel conseller Castells i que va fer públic ahir anunciant una actitud tant dura o més que la del president del govern espanyol. CCOO considera que el conseller Castells dóna un pas més en carregar la crisi als més febles i critica que no hagi fet servir els mecanismes habituals de comunicació i negociació de les mesures amb els treballadors i treballadores i hagi anunciat aquestes mesures a través dels mitjans de comunicació. CCOO li recorda al conseller que els acords signats són per complir-los i no pot trencar les regles del joc proposant mesures injustes i regressives que no ajudaran a sortir de la crisi.


dilluns, 17 de maig del 2010


CCOO de Catalunya i UGT de Catalunya convoquen aquest dijous concentracions de treballadors públics a les subdelegacions del Govern


Les direccions de l'Àrea Pública de CCOO de Catalunya i de la Federacíó de Serveis Públics i d'Ensenyament de la UGT de Catalunya han decidit aquest matí convocar les primeres mobilitzacions de treballadors i treballadores de la funció pública el proper dijous, 20 de maig.

Concretament, la UGT i CCOO de Catalunya han convocat concentracions a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, davant de les subdelegacions del Govern, a les 18 hores.

Sota el lema "No a la retallada de pensions i salaris, sí als serveis públics", els sindicats fem una crida a la mobilització dels treballadors i treballadores del sector públic contra les mesures anunciades pel Govern central, que suposen una injusta retallada del seu salari així com un atac als drets socials.

divendres, 14 de maig del 2010

MESURES INJUSTES I ANTISOCIALS CONTRA LA CRISI

Les mesures anunciades pel govern espanyol no són mesures de reactivació econòmica. El que fan és carregar els costos de la crisi sobre els ciutadans per reforçar les expectatives de benefici de la banca i la patronal, que han estat exercint una pressió continuada - animada des de la dreta política - a través del Banc Central Europeu (BCE), de l’FMI i del mateix govern dels EE.UU., per alimentar la fal•làcia del deute públic i exigir la reducció de la despesa social. El poder financer ha sotmès les institucions democràtiques.
Hem passat en pocs mesos de la retòrica buida sobre la refundació del capitalisme al ressorgir del radicalisme neoliberal contra l'estat del benestar.
No té res a veure el deute amb les ajudes econòmiques a la banca per “salvar el sistema” que la seva avarícia va portar a la crisi? Amb els diners provinents dels estats, el BCE dona crèdits milionaris a la banca privada a un interès de l’1% i els bancs, amb els mateixos diners, financen el deute públic dels estats assegurant-se una rendibilitat del 7% i del 10%. El cinisme regna.

No es pot sortir de la crisi sense incrementar les polítiques socials i la inversió pública en l'economia productiva i de serveis perquè el problema real és la reactivació del creixement i la demanda i la creació d'ocupació, no el dèficit pressupostari que es pot corregir progressivament amb polítiques fiscals adequades.
Per tot això i pel seu caràcter antisocial rebutgem absolutament les mesures anunciades pel govern Zapatero i promourem la més àmplia mobilització social possible en contra.

I a Catalunya què?
En els seus efectes salarials, el previsible decret del govern espanyol no és d'aplicació automàtica als treballadors de la Generalitat ni als de les empreses que en depenen. En el debat parlamentari a Madrid, ERC i ICV-EUiA, dos dels socis del govern tripartit català, han manifestat la seva oposició a les mesures. A l'ambigüitat inicial del PSC li han succeït les declaracions al Parlament del Conseller de Finances, Antoni Castells, anunciant ahir, en una de les intervencions més demagògiques que li recordem, l'aplicació de les mesures (reducció del 5% als salaris del 2010 a partir de juliol i congelació salarial pel 2011) a les empreses sota la competència autonòmica. Segur que aquesta postura no és del tot independent de l'emplaçament imperatiu del president de la CEOE, Sr. Díaz Ferran, a les administracions autonòmiques, a acceptar sense piular la decisió del govern “de la nación” (Tot un exemple a seguir el del Sr. Díaz, que empresa que toca, empresa que enfonsa, i que no paga les cotitzacions empresarials a la seguretat social). El Govern català, si finalment se sotmet a les pressions del govern estatal i de la patronal, també es trobarà amb la rotunda oposició dels sindicats, incorporats a les mobilitzacions generals.

I a TV3 què?
A TV3 i CCMA tenim un Conveni 2009-2011 acordat i que s’està aplicant, pendent només del tràmit d’Economia i Finances per a la seva signatura. El Conveni és plenament vàlid per als treballadors i per a la direcció i no permetrem cap rebaixa ni retallada. Economia i Finances ja ens ha donat problemes altres vegades, que s'han acabat superant, però en l'actual context és presumible una major dificultat. Els increments salarials de 2009 ja els hem cobrat en les nòmines de març i d'abril i a la mitja paga. El que està doncs en joc és primordialment la clàusula de revisió salarial segons l'IPC pel 2010 i el 2011. I també està en joc, tan a TVC com en l'àmbit general del conflicte, el dret fonamental dels treballadors de les empreses públiques i de l'administració a la negociació col•lectiva.
MOBILITZACIÓ GENERAL CONTRA LES POLÍTIQUES ANTISOCIALS I LA CONGELACIÓ SALARIAL


Sant Joan Despí 14 de maig 2010

Qui tem la casa reial?


TVC no emetrà el documental “Monarquia o República” del programa “Sense Ficció”. Resulta difícil de creure que no sigui emitible ni la primera, ni la segona versió, d’un programa fet pels equips habituals de documentals, amb reconeguda experiència en aquest gènere. Per una banda sí que s’ha emès una pel·lícula de ficció sobre el 23F, “23 F, el dia més difícil del Rei”, en què el personatge del rei surt prou glorificat, i per l‘altra no es gosa emetre un documental amb opinions sobre la monarquia i la república, en què inevitablement es repassa el paper del rei Joan Carles I en la història recent.
Res de nou en el paper que fa la direcció de TVC. Ara, com sempre, les direccions reben pressions que no poden resistir i les traslladen més avall. Ho hem vist recentment als informatius amb “l’embargament” d’una entrevista sobre els missatges xenòfobs d’alguns partits de la dreta catalana, i segurament ho veurem amb la campanya electoral, i amb la pròxima visita del Papa a Barcelona.
El que sí representa una novetat és la resposta del Comitè Professional, reclamant a la direcció més “supervisió” en el procés de producció del “Monarquia o República” i defensant la direcció al negar que es tracti de censura la no emissió del programa. En canvi, i sorprenentment, desqualifiquen els autors valorant negativament la qualitat periodística del documental, una valoració que, des del COCO3, no compartim en absolut.
A més del perjudici professional per a l’equip del “Monarquia o República”, lamentem que també a TV3 la monarquia sigui tabú. Estem convençuts que el millor per resoldre el conflicte és l’emissió del documental.

Prejubilacions amb incògnites

Fa un any, contestant una pregunta directa de CC.OO. la Direcció de la CCMA va negar que s'estigués preparant cap regulació de plantilla a la corporació. El mes de febrer d’enguany va presentar als treballadors un pla de prejubilacions voluntàries, les condicions del qual es van donar a conèixer als representants sindicals un dia abans que a la plantilla afectada. El Pla implicava l'acceptació de l'acomiadament improcedent per part dels treballadors que s'hi volguessin acollir. Molt poc temps després el govern espanyol anunciava la seva intenció d'endarrerir als 67 anys l'edat legal de la jubilació, proposta que va ser rebutjada d'immediat pels sindicats.
Després d'un parèntesi en què el pla de prejubilacions semblava encallat, la direcció ha tornat a reactivar-lo i ha demanat al Comitè d'empresa arribar un acord sobre el tema, quan sempre el va mantenir al marge. En el seu moment, el Comitè havia advertit els treballadors de la falta de garanties suficients en el disseny del pla i del tracte discriminatori en el càlcul de la base salarial, que privilegia els treballadors del núvol en relació a la resta al retallar en un 25% els ingressos de nòmina variable regulats en conveni (hores extres, festius...) en el període utilitzat pel càlcul.

Cal assegurar mecanismes que garanteixin que allò acordat ara es mantindrà demà, en un moment en què, novament, es posa en qüestió la viabilitat futura de les pensions. Es arguments utilitzats es basen en l'allargament de l'esperança de vida de la població, deixant en un segon pla el fet que l'equilibri del sistema depèn sobretot de les cotitzacions, es a dir de l’ocupació i també de les cotitzacions empresarials, que la CEOE vol reduir. Els capitalistes depredadors (“els mercats”) volen, enmig de la crisi que han provocat, maximitzar els seus beneficis retallant les condicions de vida de la població.

El pla de prejubilacions de la CCMA pretenia destruir llocs de treball que, segons ells, “sobren”. Com poden sobrar llocs de treball quan, per respondre a les necessitats dels nous canals i plataformes de difusió, caldria produir més? En el Conveni s'ha acordat cobrir les places operatives que es produeixin en el procés de prejubilacions. És molt important no perdre llocs de treball operatius i estructurals per mantenir tota la capacitat productiva.

LA CCMA TAN POLITITZADA COM SEMPRE

La sobtada dimissió d'Albert Sàez de la presidència del Consell de Govern de la Corporació a pocs mesos de les eleccions autonòmiques ha provocat una batalla política per la seva substitució. CiU, que esperava mantenir un membre afí al seu partit, Roger Loppacher, al capdavant del Consell com a president en funcions, va deixar veure clarament que bloquejaria el consens necessari per escollir un nou president a través de la majoria qualificada de dos terços que exigeix la llei de la CCMA. La reacció del Govern va ser reformar per decret llei aquesta condició per imposar per majoria parlamentària simple Enric Marín, de l'òrbita política d'ERC. El Consell de Garanties Estatutàries de la Generalitat, consultat a petició de CiU i el PP, ha dictaminat unànimement que el procediment emprat vulnera l'Estatut. La resolució no és vinculant perquè no afecta drets fonamentals i Marín seguirà presidint el Consell.

La promulgació de la nova llei de la CCMA i el desplaçament cap a la Conselleria de Cultura de la gestió de l'ens va suposar la renúncia del PSC al control directe sobre la corporació des de la Conselleria de Presidència que havia estat característic de l'època de CiU. Ha estat una relativa desgovernamentalització ja que, per contra, atorgava a un partit minoritari del govern, ERC, una gran influència sobre les empreses.
Que desgovernamentalitzar no equival a despolititzar ja es va veure en el procés de constitució del Consell de Govern de la CCMA, que havia de ser garantia d'una gestió empresarial professional i es va convertir en una vergonyosa baralla entre partits per ocupar quotes de poder. Abans d'acabar l'any se n’han de renovar la meitat dels seus membres i aquests precedents auguren una nova batalla política, tan lamentable com l'anterior, que es produirà amb una composició parlamentària diferent després de les eleccions autonòmiques.