La sobtada dimissió d'Albert Sàez de la presidència del Consell de Govern de la Corporació a pocs mesos de les eleccions autonòmiques ha provocat una batalla política per la seva substitució. CiU, que esperava mantenir un membre afí al seu partit, Roger Loppacher, al capdavant del Consell com a president en funcions, va deixar veure clarament que bloquejaria el consens necessari per escollir un nou president a través de la majoria qualificada de dos terços que exigeix la llei de la CCMA. La reacció del Govern va ser reformar per decret llei aquesta condició per imposar per majoria parlamentària simple Enric Marín, de l'òrbita política d'ERC. El Consell de Garanties Estatutàries de la Generalitat, consultat a petició de CiU i el PP, ha dictaminat unànimement que el procediment emprat vulnera l'Estatut. La resolució no és vinculant perquè no afecta drets fonamentals i Marín seguirà presidint el Consell.
La promulgació de la nova llei de la CCMA i el desplaçament cap a la Conselleria de Cultura de la gestió de l'ens va suposar la renúncia del PSC al control directe sobre la corporació des de la Conselleria de Presidència que havia estat característic de l'època de CiU. Ha estat una relativa desgovernamentalització ja que, per contra, atorgava a un partit minoritari del govern, ERC, una gran influència sobre les empreses.
Que desgovernamentalitzar no equival a despolititzar ja es va veure en el procés de constitució del Consell de Govern de la CCMA, que havia de ser garantia d'una gestió empresarial professional i es va convertir en una vergonyosa baralla entre partits per ocupar quotes de poder. Abans d'acabar l'any se n’han de renovar la meitat dels seus membres i aquests precedents auguren una nova batalla política, tan lamentable com l'anterior, que es produirà amb una composició parlamentària diferent després de les eleccions autonòmiques.
