divendres, 8 d’octubre del 2010

EL DEBAT SOBRE ELS SERVEIS MÍNIMS EN ELS MITJANS PÚBLICS DURANT LES VAGUES GENERALS

Enrere han quedat els decrets abusius de serveis mínims que dictava el govern durant els anys 90 i que les direccions aprofitaven per impedir l’exercici del dret de vaga de tots els treballadors que podien, convocant dotacions superiors a les de jornades sense vaga. Els tribunals ens donaven la raó als treballadors, i malgrat tot, la conselleria de Treball incorria en prevaricació com va passar en temps del conseller Ignasi Farreras.




Amb la vaga general del 2002, contra la reforma laboral del govern Aznar, el comitè de vaga de TV3 va poder, després de molts anys d’imposicions, pactar uns serveis mínims de programació amb la referència d’un decret que considerava dret essencial de la ciutadania el dret a la informació i per preservar-lo dictava l’emissió del 50% dels “telenotícies” i “radionotícies”.



Amb aquesta referència, els darrers decrets obren un marc que permet la negociació de la graella i les dotacions de plantilla en jornades de vaga general, com es va fer el 20J de 2002, també durant la vaga contra la guerra d’Iraq el 2003, i en la recent vaga del 8J. En canvi la negociació dels serveis mínims del 29S ha estat totalment deformada per un factor que no correspon en absolut al dret essencial del ciutadà a la informació, com és la imposició del partit de futbol València-Manchester de la Champions League.



Les propostes de la direcció de fer un programa magazín habitual dels dimecres, “Banda Ampla”, de la productora privada Lavínia, que el comitè de vaga no va acceptar, la insistència de la direcció a mantenir la programació juvenil del 3XL, més el futbol, van portar in extremis a l’acord més insatisfactori dels tots els pactats des de 2002. Amb tot plegat s’ha obert un debat sobre qui i com s’ha d’informar durant les vagues generals.



La referència informativa han de ser els mitjans públics durant una vaga general?
Molts opinem que sí, si pensem en TVC, altra cosa és el cas de Telemadrid o de Canal 9, a causa del control polític governamental que s’hi exerceix. En tot cas la programació que es pacta en jornada de vaga no s’ha de confondre amb una cursa per les audiències entre mitjans, ni amb una oportunitat de lluïment.

Tampoc s’ha d’oblidar en cap moment que les circumstàncies d’una vaga general ens afecten directament com a treballadors. Els treballadors de TVC i de la CCMA estem directament afectats per la reforma laboral que pretén el govern, i no som observadors del conflicte, en som part i estem convocats a la vaga.

Per anar bé, s’han d’apartar de la taula de negociació elements estranys com el futbol, o la publicitat, i posar-nos d’acord en el que és realment servei informatiu essencial per al ciutadà i garantir el dret a la vaga dels treballadors.


Sant Joan Despí, 7 d’octubre de 2010

divendres, 1 d’octubre del 2010

ELS TREBALLADORS HEM DONAT RESPOSTA

Després de la llarga campanya de deslegitimació en què s’ha utilitzat sense cap vergonya la difamació i les mentides, els qui havien profetitzat reiteradament – per provocar-lo - el fracàs de la vaga general durant les setmanes prèvies a la jornada hauran d’ajornar el funeral que anunciaven.

En circumstàncies molts difícils, els treballadors hem enviat un senyal clar als poders econòmics, polítics i mediàtics. No serà l’únic, ni l’últim.