divendres, 18 de juliol del 2014

Compareixença de CC.OO. de TV3-CCMA davant la Comissió d’Afers Institucionals del Parlament de Catalunya en relació a la reforma de diverses lleis en matèria audiovisual

http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/sequencia/videos?p_cp1=7140503&p_cp2=7141411&p_cp3=7141403

Senyors, senyores,
En primer lloc moltes gràcies per haver-nos donat l’oportunitat de comparèixer en aquestes sessions. Em presento davant de vostès, soc treballadora de Televisió de Catalunya, i comparec en aquesta sessió com a membre de la Secció sindical de CC.OO. de la CCMA. També comparec  per donar-vos l’opinió del sindicat CC.OO. pel que fa a la reforma de diverses lleis que afecten al sector audiovisual, més enllà de la llei de la Corporació Catalana de mitjans públics.

Sobre la necessitat de reforma de la llei de la CCMA:
La reforma de la Llei de la CCMA ha de tenir com a objectiu, aconseguir uns mitjans públics veritablement plurals i desgovernamentalitzats.
Cal desgovernamentalitzar la direcció de la corporació i cal  més pluralisme en la programació pública de ràdio, televisió i mitjans digitals. No només en la informació política, també en el reflex de la diversitat social, a través d’una programació de qualitat que arribi a tota la ciutadania.

Composició i elecció del Consell de Govern de la CCMA.
El debat sobre la composició del Consell; el nombre dels seus membres;  la seva pluralitat política; la seva dedicació exclusiva a la gestió empresarial,..., està adulterat pel que hem viscut els darrers anys: el Consell i el president, han tingut un perfil marcadament polític que, més enllà dels interessos empresarials específics de la CCMA, s’emmarca  dins les estratègies sobre el mercat audiovisual i els mitjans de comunicació que mantenen els partits que formen part del Consell.
La llei expressa la voluntat de comptar amb un Consell de Govern de perfil professional i es determinen uns mecanismes d’avaluació de la idoneïtat dels membres del Consell. Considerem que els membres del Consell han de tenir perfils professionals reconeguts i s’han d’elegir per majoria de dos terços del Parlament.
També és indispensable fixar i moderar les retribucions dels consellers i del president, i les dels alts càrrecs i directius de les empreses de la CCMA.
Una altra qüestió que s’ha d’aclarir, és la durada del mandat dels càrrecs de consellers i president. Actualment hi ha una anomalia no resolta, atès que el president i alguns consellers acumulen més temps del que diu la llei en l’exercici del càrrec. 

Desgovernamentalització
Totes les experiències positives de desgovernamentalització de mitjans públics en l’espai europeu estan basades en un consens parlamentari ampli. Sense el suport polític de grans majories no es pot garantir la desgovernamentalització de la direcció de l’empresa, que hauria de ser un dels principals objectius de la reforma que es debat.
Les majories qualificades, en tot allò que afecta les estratègies de present i futur del principal servei públic de comunicació del país i de la seva gestió, són una condició indispensable per a la seva democratització, per assolir un grau de pluralitat d’acord amb la societat catalana real i per la transparència obligada en la gestió dels diners públics.

Finançament
El model de doble finançament ha d’assegurar una aportació pública suficient pel manteniment de l’empresa. La CCMA ha de comptar amb seguretat financera per aconseguir un model d’èxit de servei públic i producció de qualitat. Reclamem també un ampli consens parlamentari per a poder donar estabilitat pressupostària a la Corporació després de molts anys d’incertesa, reducció d’aportacions públiques i amenaces de privatització de fonts d’ingressos.

Participació de la societat
Cal recuperar l’esperit d’un Consell assessor en matèria de continguts i programació que sigui realment representació dels sectors educatius, associatius, professionals, sindicals,...,i per aconseguir-ho, s’hauria d’evitar que aquest Consell Assessor es converteixi en un repartiment d’afinitats polítiques i prou.

Participació dels treballadors en la gestió de l’empresa
És molt important aprofundir en la participació dels treballadors en  l’organització de l’empresa i en la presa de decisions. També en el seguiment i avaluació permanent dels objectius, i per aconseguir-ho, s’ha de fer una feina a fons per canviar un funcionament molt jerarquitzat i antiquat.
Fa uns dies en una altra compareixença en aquesta sala, uns companys proposaven sistemes de cogestió dels treballadors en les empreses de la CCMA. Els treballadors de la corporació hem manifestat en diferents ocasions diverses fórmules (a través de consells professionals, del Consell assessor de la CCMA..) interès per millorar el funcionament i la qualitat de la producció. 
Actualment, la llei recull el dret dels treballadors a participar en l’elaboració del Contracte-Programa plurianual que ha d’establir el pla empresarial i el marc pressupostari de l’empresa i en el seguiment d’aquest. Des que es van aprovar en la llei aquests supòsits, no s’ha aprovat cap Contracte Programa, però en el procés d’elaboració del projecte, es va posar de manifest que el grau de participació dels representants dels treballadors que el Consell i el seu President estaven disposats a concedir era purament protocol·lària. Volem donar suport al que ja va plantejar el Comitè d’Empresa de TV3 en la seva compareixença, i reclamar  que els mecanismes de participació dels representants dels treballadors en l’elaboració del CP s’especifiquin per llei. I també que els representants dels treballadors en el Consell Assessor siguin elegits a proposta dels Comitès d’empresa.
Donem suport a la petició expressada per la comissió d’estudi sobre la cogestió d’articular mecanismes electius de representants dels treballadors per formar part del Consell de Govern. Si es persegueix l’objectiu de composar el Consell amb professionals de la comunicació i del mon audiovisual, és un valor per l’empresa incorporar el coneixement intern a través de professionals escollits pels propis treballadors.

Llei del CAC i Llei de Comunicació Audiovisual
Pel que fa a la llei que regula el CAC,  resulta igualment indispensable la desgovernamentalització d’un òrgan que ha de ser professional, independent i que té competències reguladores i sancionadores.
Cal aplicar el règim d’incompatibilitats i de dedicació que dissipi tota  sospita d’interessos aliens a les obligacions del Consell, tal com recomana l’informe fet pel Consell de Treball econòmic i Social de Catalunya ( CTESC) sobre l’avantprojecte de llei presentat pel govern.
Els nomenaments de membres del CAC s’han d’aprovar al Parlament amb majoria de dos terços, i la dedicació dels membres del Consell no ha de quedar a l’arbitri del President del Consell del CAC, (tampoc en el cas del Consell de la CCMA ),fomentant funcionaments presidencialistes.
La presa de decisions importants sobre pressupostos, concessió de llicències i altres competències s’han de prendre en el sí del Consell amb majories de dos terços.
Pel que fa a tot el que està regulat en la Llei de Comunicació audiovisual sobre  concessió i renovació de llicències cal afegir, a més de les mesures de vigilància i obligacions ja previstes, (quotes de producció pròpia, hores d’emissió en català, etc. ), la fixació de clàusules socials per tal que les empreses que exploten concessions de mitjans, assumeixin condicions laborals dignes per a les seves plantilles i subscriguin i es comprometin amb el Codi Deontològic periodístic.
Un dels aspectes de la Llei de comunicació audiovisual que ens preocupa és la modificació prevista en l’avantprojecte presentat pel govern pel que fa a la producció de sindicada. Potser sí que es tracta d’una fórmula de producció indispensable pel món de la televisió i ràdio locals si no cau en l’uniformisme. Ara bé, s’ha d’assegurar que els treballadors, que són els que fan la producció, tinguin unes condicions laborals i professionals dignes.

Patrimoni públic audiovisual
I per acabar, recordar un tema de gran importància i que no està recollit en les lleis esmentades. El Patrimoni audiovisual públic que s’ha de preservar i protegir. Malauradament, la crisi de l’RTVV va posar de manifest el risc de perdre l’arxiu audiovisual de les corporacions  públiques en una situació de crisi econòmica o de privatització de patrimoni públic.