dimarts, 11 de novembre del 2014

A qui li convé que els treballadors de TV3 no tinguem conveni?

El febrer del 2014, després de mesos de simulacre de negociació, la direcció ens va deixar sense conveni excusant-se en problemes pressupostaris i fent servir la reforma laboral del PP. No van voler ni escoltar les recomanacions del Departament de Treball de la Generalitat  per prorrogar la vigència dels convenis que “caducaven”.

El president del Consell de la CCMA, Brauli Duart, va prendre una decisió dràstica que ens abocava al conflicte laboral i que no donava treva a una plantilla castigada amb retallades i acomiadaments. Els mesos de febrer i març van ser mesos de conflicte obert, amb vagues i mobilitzacions dels treballadors enfrontats a una direcció que trencava amb 30 anys de negociació col·lectiva.

Hem arribat a finals d'any amb l’aplicació de les mateixes condicions laborals i salarials que teníem el gener de 2014. Per tant, es podia haver prorrogat perfectament el conveni per tot el 2014.

Des de febrer, quan Duart ens va deixar sense conveni, fins ara, han passat moltes coses. Els treballadors hem rebutjat clarament cap més retallada. El Consell de Govern ha aprovat pressupostos per al 2015 sense retallades i amb el càlcul per a la restitució de la paga del 7,14. Hi ha hagut eleccions sindicals i una nova majoria al Comitè d’Empresa reclama la pròrroga del conveni sense retallades ni acomiadaments per poder fer una negociació,  honesta i sense amenaces, pel conveni de la recuperació.

La negativa de la direcció a obrir la negociació sobre aquestes bases és tornar a agitar el conflicte latent.

Sense conveni, amb la reforma laboral del PP i els decrets de les retallades regint la vida laboral de l’empresa, no hi pot haver pau social a TVC.


Els treballadors ens volem recuperar dels cops d’aquests anys, però l’impacte de l’ERO-PAC ens està portant al límit: no es contracta el personal necessari per fer la feina i això repercuteix en llargues jornades de treball, planificacions extremes, aplicació abusiva de les hores de distribució irregular, i alhora, la direcció es resisteix a completar al 100% les jornades a temps parcial forçoses. No es pot contractar, però si externalitzar.  Això s'ha d'acabar.