El paper de la CCMA va més enllà del d’un mitjà de comunicació públic, és
també la principal indústria de producció audiovisual de Catalunya.
La plantilla actual de la Corporació (l’Ens públic, Mitjans digitals,
Catalunya Ràdio i TVC) és d’unes 2.300 persones. La CCMA té 3 emissores de ràdio, 4 canals de
televisió i els mitjans digitals i internet. Entre el 70 i el 80% de la
producció que s’emet és producció pròpia.
Qualsevol observador dels processos de producció audiovisual s’adona que
per crear continguts i realitzar el producte els treballadors són
indispensables, tant sigui en l’elaboració d’un programa d’entreteniment, d’esports,
un dramàtic, un informatiu, o de les diferents línies de producció pròpia que
fem.
La diferència de models entre les primeres televisions públiques i les de
més recent creació rau en el fet que aquestes últimes subcontracten tota la
seva activitat a productores privades que, a la vegada, van subrogant els
treballadors. El model de corporació petita sense plantilla (estil BTV, o
algunes autonòmiques), que subcontracta l’activitat a tercers, no ha funcionat,
i finalment les empreses han d’admetre l’existència de les plantilles que fan
la feina.
Els grups privats de comunicació com Mèdiaset o Atresmèdia, reparteixen la
plantilla en entramats societaris i cedeixen bona part de la producció a
productores. En qualsevol cas, l’exigència del
producte i l’entorn competitiu són diferents per a les empreses pùbliques
respecte de les privades.
Del
pressupost ordinari de la CCMA surt també la dotació per al sector privat
audiovisual.
Per
continuar sent el motor de l’audiovisual a la CCMA li cal un pressupost
específic i ben diferenciat.
Les
proporcions de producció externa que el comitè d’empresa va acordar incloure al
projecte de contracte programa són entre el 25% i el 35% de la producció total.
La plantilla, és el futur de la CCMA
Fa més
de cinc anys que a la Corporació no es contracta gent nova, al contrari estem perdent
plantilla contínuament.
Per recuperar
la capacitat productiva i la qualitat del servei, el primer que reclamem és que
s’aixequi l’embargament que pateix tot
el sector públic sobre la contractació de personal per a substitucions i pics
de feina.
Per
incorporar gent nova i garantir la continuïtat de l’empresa, estem estudiant la
promoció de jubilacions parcials voluntàries, adaptades a les necessitats de la
corporació, i vinculades a contractes de relleu.
Per
abordar aquestes qüestions de futur, a la CCMA no podem estar aturats per
l’Administració a cada pas que fem en matèria laboral. S’ha de poder passar
pàgina de la situació actual d’incertesa dels treballadors amb contractes
indefinits no fixos, i consolidar les promocions de llarga durada. Necessitem,
a dins i a fora de la Corporació, un interlocutor que entengui les necessitats
i característiques de l’empresa.
El
divorci de la direcció de la CCMA amb la plantilla
Hi ha un
divorci evident entre els directius de la CCMA (Brauli Duart i Núria Llorach) i
l’empresa que dirigeixen. A una banda estan ells, i a l’altra l’activitat (la
producció audiovisual i les plantilles). Només cal recordar els anys
d’enfrontament per qüestions laborals, i també per qüestions d’estratègia
empresarial com l’intent de privatitzar l’àrea de comercial i les decisions
controvertides com el tancament de canals i emissores l’any 2012. I per últim, l’insòlit conflicte dels darrers mesos per la
demanda de 7 anys de presó per a un treballador, que finalment ha estat absolt
i al qui la CCMA ha provocat un gran perjudici durant anys.
Duart i
LLorach assenyalen els treballadors de l’empresa que dirigeixen com un problema
i no com l’actiu que ha mantingut resultats durant aquests anys d’escanyament
pressupostari.
Els hem sentit
lamentar-se que la partida de personal representa el 50% del pressupost. Cal
tornar a insistir que en una empresa de producció audiovisual, la plantilla és
imprescindible i no s’ha de ser un geni per entendre que si es redueix el
pressupost global, com ha succeït des del 2011, la partida de personal augmenta
en percentatge.
Amb un
pressupost suficient i adequat els percentatges serien uns altres.
Cal recordar
també, que quan els directius de la CCMA es dolen per haver de retornar el 5%
de la retallada il·legal que van fer des del 2013 als sous dels treballadors,
obvien que el comitè d’empresa va acordar la devolució de la retallada a
terminis fins al 2018 per no col·lapsar el pressupost de la CCMA.
La Corpo
“indocumentada”
En
aquest moment el marc legal que sustenta a la CCMA està en molts aspectes fora
de termini, caducat, o pendent de reforma:
-Mandat Marc del sistema Públic Audiovisual.
L’elabora el Parlament de Catalunya. L’actual és de febrer del 2010 amb 6 anys
de vigència. Fa 8 mesos que està fora de termini.
-Contracte
Programa. Segons la Llei hi ha d’haver un contracte programa acordat entre
la CCMA i el Govern que reculli objectius, finançament i altres qüestions. No
hi ha cap contracte programa des del 2009. Aquest març del 2016 el Parlament va
votar per unanimitat una resolució per
fer un Contracte programa en tres mesos que ja han passat.
-Reforma
de la Llei de la CCMA. Per dues vegades en tres anys les iniciatives per
refer la Llei que van reformar CIU i el PP l’any 2012 i que van donar pas a
l’actual consell de Govern de la CCMA, han quedat aturades al Parlament de
Catalunya.
-Renovació
del Consell de Govern. La Llei de febrer del 2012 estableix que al cap de 3
anys s’ha de renovar la meitat del consell de govern. És important que les
substitucions es facin ja, i és l’oportunitat perquè es facin amb criteris de professionalitat i amb el
màxim consens possible, segons la resolució aprovada per unanimitat al
Parlament de Catalunya el març del 2016.
-Presidència
en funcions del Consell de la CCMA. La substitució temporal del president
de la CCMA per causa sobrevinguda, no està contemplada en cap reglament conegut.
Segons la llei de la CCMA, les vacants al Consell i a la presidència les ha de
resoldre el Parlament.
És hora que
el Parlament abordi aquestes qüestions i s’arribi ja a un gran acord, amb el
màxim consens possible, polític i social, per dotar als mitjans públics de la
CCMA del pressupost adequat i l’estabilitat necessària per poder mirar el futur
amb confiança.
