dilluns, 3 d’octubre del 2016

Aquí van alguns tòpics que cal desmentir sobre els Mitjans públics i algunes qüestions que volem comentar

El passat diumenge el Diari Ara va publicar un extens dossier sobre la CCMA. Un dels punts que es comenten és el de la plantilla, i també l’elaboració d’un pla estratègic basat en el de 2011 (el pla Accenture ).
Hem pensat que val la pena donar el nostre punt de vista respecte els temes que ens afecten directament i també sobre  l’”impasse” en el marc legal i institucional de la CCMA, entre altres qüestions. Aquesta setmana també es parlarà dels Mitjans Públics en el debat de política general del Parlament

1- “La CCMA és massa gran.”  No estem d’acord. El model de Mitjans públics de Catalunya, necessita infraestructura, plantilla i pressupost suficient per ocupar l’espai de comunicació i producció fortament disputat per altres grups que tenen el monopoli mediàtic en l’àmbit estatal.
 
2-    “Hi ha massa treballadors”.  Per fer producció audiovisual es necessiten treballadors. Posem l’exemple de la producció d’una telenovel.la: intervenen càmeres, personal tècnic de plató i rodatge, producció, serveis artístics, escenografia, realització, actors i actrius, guionistes, i altres disciplines, en un procés de producció propi de la indústria audiovisual.
A més de la producció, l’emissió i difusió de continguts en català, la CCMA també té una important vessant tecnològica i de preservació de patrimoni audiovisual. Necessitem contractació de treballadors per a substitucions i pics de feina i un pla a mitjà termini perquè vagi entrant gent nova sense perdre més plantilla.
 
3-    “Des de 1983  no s’ha modernitzat”.  Fals. Els treballadors ens hem adaptat a tots els canvis tecnològics i de producció. Els professionals de les àrees tècniques han desenvolupat les eines per a digitalització, adaptació a la TDT, l’HD. El cal ara és inversió per adaptar platós a l’HD, entre altres necessitats d’actualització de material i infraestructures.
 
4-    “Els continguts no m’interessen”. L’audiència ens preocupa, però no pot ser l’única mesura. Els mitjans públics han d’oferir una programació, diversa i oberta  a tota la ciutadania, que és plural políticament i socialment.  S’ha d’apostar seriosament pels Mitjans digitals i les xarxes d’internet  que són els més populars entre els joves.
 
5-    “Tenir mitjans públics és car”.  Amb l’escanyament pressupostari, la xifra d’aportació pública és de 235 milions d’euros, aproximadament uns 30 euros a l’any per a cada ciutadà de Catalunya. El pressupost és insuficient per complir amb totes les obligacions i per continuar sent motor de la indústria.  El model de finançament mixt és necessari: aportació directa de fons públic i ingressos de publicitat, però val la pena explorar altres fórmules complementàries de finançament  pel futur.
 
6-    “La Corporació és un instrument del govern”.  S’han de desgovernamentalitzar els mitjans públics, amb un Consell de la CCMA  professional i més plural.  L’actual Consell de govern és fruit dels acords del 2012 entre CIU i el PP i ara hi ha l’oportunitat de canviar la meitat dels consellers. (Llegiu més en el link“La Corpo Indocumentada”)  http://www.ccootv3.cat/2016/10/a-voltes-amb-la-plantilla-i-el-model-de.html

A voltes amb la plantilla i el model de producció de TV3 i la Corporació


El paper de la CCMA va més enllà del d’un mitjà de comunicació públic, és també la principal indústria de producció audiovisual de Catalunya.

La plantilla actual de la Corporació (l’Ens públic, Mitjans digitals, Catalunya Ràdio i TVC) és d’unes 2.300 persones. La CCMA  té 3 emissores de ràdio, 4 canals de televisió i els mitjans digitals i internet. Entre el 70 i el 80% de la producció que s’emet és producció pròpia.

Qualsevol observador dels processos de producció audiovisual s’adona que per crear continguts i realitzar el producte els treballadors són indispensables, tant sigui en l’elaboració d’un programa d’entreteniment, d’esports, un dramàtic, un informatiu, o de les diferents línies de producció pròpia que fem.

La diferència de models entre les primeres televisions públiques i les de més recent creació rau en el fet que aquestes últimes subcontracten tota la seva activitat a productores privades que, a la vegada, van subrogant els treballadors. El model de corporació petita sense plantilla (estil BTV, o algunes autonòmiques), que subcontracta l’activitat a tercers, no ha funcionat, i finalment les empreses han d’admetre l’existència de les plantilles que fan la feina.

Els grups privats de comunicació com Mèdiaset o Atresmèdia, reparteixen la plantilla en entramats societaris i cedeixen bona part de la producció a productores. En qualsevol cas, l’exigència del producte i l’entorn competitiu són diferents per a les empreses pùbliques respecte de les privades.

Del pressupost ordinari de la CCMA surt també la dotació per al sector privat audiovisual.
Per continuar sent el motor de l’audiovisual a la CCMA li cal un pressupost específic i ben diferenciat.
Les proporcions de producció externa que el comitè d’empresa va acordar incloure al projecte de contracte programa són entre el 25% i el 35% de la producció total.


La plantilla, és el futur de la CCMA

Fa més de cinc anys que a la Corporació no es contracta gent nova, al contrari estem perdent plantilla contínuament.
Per recuperar la capacitat productiva i la qualitat del servei, el primer que reclamem és que s’aixequi l’embargament  que pateix tot el sector públic sobre la contractació de personal per a substitucions i pics de feina.  

Per incorporar gent nova i garantir la continuïtat de l’empresa, estem estudiant la promoció de jubilacions parcials voluntàries, adaptades a les necessitats de la corporació, i vinculades a contractes de relleu.

Per abordar aquestes qüestions de futur, a la CCMA no podem estar aturats per l’Administració a cada pas que fem en matèria laboral. S’ha de poder passar pàgina de la situació actual d’incertesa dels treballadors amb contractes indefinits no fixos, i consolidar les promocions de llarga durada. Necessitem, a dins i a fora de la Corporació, un interlocutor que entengui les necessitats i característiques de l’empresa.


El divorci de la direcció de la CCMA amb la plantilla

Hi ha un divorci evident entre els directius de la CCMA (Brauli Duart i Núria Llorach) i l’empresa que dirigeixen. A una banda estan ells, i a l’altra l’activitat (la producció audiovisual i les plantilles). Només cal recordar els anys d’enfrontament per qüestions laborals, i també per qüestions d’estratègia empresarial com l’intent de privatitzar l’àrea de comercial i les decisions controvertides com el tancament de canals i emissores l’any 2012. I per últim,  l’insòlit conflicte dels darrers mesos per la demanda de 7 anys de presó per a un treballador, que finalment ha estat absolt i al qui la CCMA ha provocat un gran perjudici durant anys.

Duart i LLorach assenyalen els treballadors de l’empresa que dirigeixen com un problema i no com l’actiu que ha mantingut  resultats durant aquests anys d’escanyament pressupostari.

Els hem sentit lamentar-se que la partida de personal representa el 50% del pressupost. Cal tornar a insistir que en una empresa de producció audiovisual, la plantilla és imprescindible i no s’ha de ser un geni per entendre que si es redueix el pressupost global, com ha succeït des del 2011, la partida de personal augmenta en percentatge.

Amb un pressupost suficient i adequat els percentatges serien uns altres.

Cal recordar també, que quan els directius de la CCMA es dolen per haver de retornar el 5% de la retallada il·legal que van fer des del 2013 als sous dels treballadors, obvien que el comitè d’empresa va acordar la devolució de la retallada a terminis fins al 2018 per no col·lapsar el pressupost de la CCMA.


La Corpo “indocumentada

En aquest moment el marc legal que sustenta a la CCMA està en molts aspectes fora de termini, caducat, o pendent de reforma:

-Mandat  Marc del sistema Públic Audiovisual. L’elabora el Parlament de Catalunya. L’actual és de febrer del 2010 amb 6 anys de vigència. Fa 8 mesos que està fora de termini.

-Contracte Programa. Segons la Llei hi ha d’haver un contracte programa acordat entre la CCMA i el Govern que reculli objectius, finançament i altres qüestions. No hi ha cap contracte programa des del 2009. Aquest març del 2016 el Parlament va votar per unanimitat  una resolució per fer un Contracte programa en tres mesos que ja han passat.

-Reforma de la Llei de la CCMA. Per dues vegades en tres anys les iniciatives per refer la Llei que van reformar CIU i el PP l’any 2012 i que van donar pas a l’actual consell de Govern de la CCMA, han quedat aturades al Parlament de Catalunya.

-Renovació del Consell de Govern. La Llei de febrer del 2012 estableix que al cap de 3 anys s’ha de renovar la meitat del consell de govern. És important que les substitucions es facin ja, i és l’oportunitat perquè es facin  amb criteris de professionalitat i amb el màxim consens possible, segons la resolució aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya el març del 2016.

-Presidència en funcions del Consell de la CCMA. La substitució temporal del president de la CCMA per causa sobrevinguda, no està contemplada en cap reglament conegut. Segons la llei de la CCMA, les vacants al Consell i a la presidència les ha de resoldre el Parlament.


És hora que el Parlament abordi aquestes qüestions i s’arribi ja a un gran acord, amb el màxim consens possible, polític i social, per dotar als mitjans públics de la CCMA del pressupost adequat i l’estabilitat necessària per poder mirar el futur amb confiança.