Divendres 28 de març, Brauli Duart va
anunciar al Parlament que la CCMA no té dèficit l’any 2013. Els 11 milions que
ens va amenaçar amb treure’ns de la partida de sous i salaris els han eixugat
amb ajustos en inversions i continguts. Han quadrat un pressupost amb 225
milions d’aportació de la Generalitat i 60 milions d’euros de publicitat.
Per a 2014 la direcció compta amb 232,5 (225
+ 7,5) milions d’aportació de la Generalitat, amb uns ingressos de publicitat
que han pressupostat a la baixa (58 milions), ara que tots els experts fan la
previsió d’un increment per sobre dels 60 milions d’euros. A més, la massa
salarial es redueix en 6 milions per efectes del PAC.
Reiterem la nostra proposta econòmica: Els
sous d’alguns directius i personal fora de Conveni són escandalosos. Duart al
Parlament va reconèixer que entre 11 directius cobren 1.100.000 euros l’any (a
100.000 euros/any de mitjana). Això sí que s’ha de reduir, implantant un salari
màxim a la CCMA. Amb aquesta reducció i la regulació de complements fora de
conveni, n’hi ha més que suficient per assumir els nostres sous de 2014. I
també per començar els anys 2015-2017 la recuperació del poder adquisitiu
perdut des de 2010/2011. No cal cap nova retallada de sous de Conveni.
ELS
PRESSUPOSTOS SÓN UN ENGANY,
CAP MÉS
RETALLADA
No afluixem. En aquests dos mesos de
negociació, els Comitès de TV3 i Catalunya Ràdio no haurien d’entrar en el
terreny de la direcció ni acabar assumint la lògica empresarial que vol una
reducció salarial, només perquè el seu dogmatisme dicta que encara cobrem
massa, després del 25% que hem perdut en 3 anys.
Cal que el Comitè d’Empresa exigeixi una nova
revisió de les xifres i els pressupostos 2014, perquè ens han tornat a enganyar
intentant carregar sobre la plantilla una nova retallada afegida als
acomiadaments, a la retallada de sous, de drets laborals i de conveni i perquè
estant amenaçant el futur de TV3 amb el procés de privatització de Comercial.
Aquests dos mesos de negociació han de servir
per aconseguir el Conveni de l’equiparació i de l’inici de la recuperació del
poder adquisitiu dels nostres salaris.
Aquesta negociació ha d’anar acompanyada d’un
pla de mobilitzacions i accions. El dia de Sant Jordi ens hem de fer visibles
al carrer i des de finals d’abril fins a finals de maig el calendari polític i
esportiu ha de mostrar clarament que el conflicte laboral que Duart va iniciar
fa més d’un any continua obert
Sant Joan Despí, 31 de març de 2014