dimecres, 25 de març del 2009

COCO3 núm. 50

De conveni en conveni

Apareix avui el número 50 del COCO3, que ja suma divuit anys d’aparició continuada. Aquesta revista la fem els afiliats de CCOO a TVC i ha estat durant tot aquest temps el principal òrgan d’expressió del sindicat a l’empresa.
Fa 23 anys que es va constituir la Secció Sindical de CCOO a TVC. Durant tots aquest anys, el sindicat ha sostingut la feina del Comitè d’Empresa; ha promogut les eleccions sindicals, primer impulsant candidatures unitàries, i després, a mesura que van anar apareixent altres sindicats, presentant les seves pròpies llistes electorals i aconseguint en cada elecció el suport majoritari de la plantilla. Així, conveni a conveni i amb l’esforç diari, hem anat construint i defensant un marc de drets laborals i professionals per als treballadors.

Tenim al davant reptes importants: La cobdícia del capitalisme ha provocat una crisi de gran abast del sistema econòmic i ara, guardats amb pany i clau els beneficis milionaris dels anys de bonança, el capital llença a l’atur a centenars de milers de treballadors i, en un exercici de cinisme sense escrúpols, tot apel•lant a la supervivència del sistema, pressiona per precaritzar les condicions de treball i congelar els salaris.
Aquest any passat els nostres sous es van incrementar en un 2%, un augment superior a l’IPC final però clarament insuficient per mantenir en termes reals el nostre poder adquisitiu. L’índex oficial ja va mostrar en el seu moment, amb la introducció de l’euro, la seva virtualitat i com n’és de manipulable des de les institucions i els mercats. Ara s’obre la negociació del nou conveni i hem de posar damunt la taula la defensa del manteniment real dels nostres salaris.

Editorial COCO3 50

L'afortunada decisió del Comitè d'Empresa de negar-se a firmar el Conveni fins que no es tanqués l'acord sobre la consolidació de contractes fixes i promocions ha permès arribar finalment a un pacte satisfactori pel nombre de treballadors inclosos i per la transparència sobre el criteri aplicat i la llista nominal dels beneficiats. El conveni signat és només per un any, el 2008 i, per tant, la seva vigència ha vençut i pròximament s'obriran noves negociacions pel del 2009.
Els canvis en la direcció com a conseqüència de l'aplicació de la nova llei de la CCMA van afectar la negociació i la nova Directora General va proposar un conveni de transició, prorrogant les condicions econòmiques de l'anterior conveni, inclosa la clàusula de revisió salarial automàtica segons l'IPC . El Comitè ho va acceptar i va signar un preacord amb la direcció, poc després de l'estiu passat, atesa l'evolució de la inflació en aquells moments. Però a partir d'aquell moment, les negociacions sobre les places es van estancar; les dilacions i la falta de concreció de les propostes es mesclaven amb els ultimàtum del tipus: “o això o res” i l'inexperiència d'un equip de Recursos Humans amb dificultats per distingir entre una negociació sindical i el mercadeig.

El pròxim conveni serà de gran importància per definir l'escenari dels propers anys en el camp laboral i també pel futur de la empresa en un context de dificultats econòmiques i extremada competència. Estarà associat a les negociacions entre el Govern i la CCMA pel nou contracte programa - que també es produiran aquest any - que haurà necessàriament d'integrar les millores salarials que s'acordin. Pot ser un conveni plurianual i ha de contemplar increments salarials capaços d'assegurar el manteniment de les nostres condicions de vida per tot el període de vigència. També haurà d'incloure mecanismes de vigilància pel manteniment i estímul de la producció interna en tots el àmbits de la empresa.
No serà una negociació més ni serà una negociació fàcil. Exigirà responsabilitat a totes les parts i la participació activa dels treballadors si realment volem un resultat satisfactori, fins arribar a la mobilització si és el cas.

Futbol sí, futbol no

L’adquisició dels drets de retransmissió d’un segon partit de la lliga de futbol els caps de setmana, com que incrementava l’oferta de partits dels equips catalans de primera divisió, va permetre a TV3 millorar els seus índexs d’audiència a la tardor i a l’hivern, fins al punt de recuperar el lideratge a Catalunya el mes de gener d’enguany. Efímerament, perquè el conflicte amb el Barça per la reclamació a TVC del deute d’Audiovisual Sport -empresa de la qual és encara accionista- ha impedit les retransmissions, per decisió del club, i al febrer les audiències han tornat a baixar.
Sembla evident que estem sent instrumentalitzats en la guerra entre Mediapro i Sogecable per quedar-se el negoci del futbol de pagament. Mediapro necessitava un emissor complementari a la Sexta per fer-li la guitza a Canal + fins que no pogués comptar amb una plataforma pròpia de pagament per TDT i el va trobar a la FORTA. Però no gratis, ja que la despesa de més de 2 milions d’euros que li ha costat a TVC tenir els partits del Barça (que ara, de moment, s’han esvaït) equivalen a l’estalvi pressupostari que, apretant el cinturó a les despeses de producció interna l’any 2008, la direcció de la CCMA va presentar cofoia a la comissió de control parlamentari del novembre passat.
Amb futbol i tot, els resultats d’audiència del segon semestre de 2008 han perdut dos punts en relació al mateix període de l’any anterior, en gran part a conseqüència de la multiplicació de l’oferta amb altres canals per TDT. I la baixada del febrer, ja sense el Barça, ha estat únicament de mig punt en relació al mateix mes del 2008 i del -0,8% en relació al gener 2009.
És molt relativa l’aportació real en termes d’audiència d’aquestes inversions. La bombolla especulativa dels drets del futbol ha fet inviable una explotació rendible de les emissions en obert; les operacions econòmiques no es circumscriuen als partits que donen bons resultats sinó per paquets que n’inclouen d’altres sense cap interès pel públic majoritari.

Virus i precarietats

A causa d’un virus informàtic, aquest mes de febrer, hem viscut dues setmanes crítiques pel funcionament del Digition en els processos vinculats a les transferències dels arxius de vídeo i en els àmbits d’emissió i continuïtats. El voluntarisme i la professionalitat dels treballadors de l’àrea tècnica han aconseguit que les conseqüències per a la emissió i la cadena de producció associada a aquests recursos fossin mínimes però la crisi ha posat en evidència la precarietat del sistema en alguns punts neuràlgics.
El procés de digitalització va implicar un increment de recursos tècnics i humans que, sobretot els darrers anys, va coincidir amb restriccions pressupostàries importants. Es va desenvolupar amb una política de cost mínim; així, ni la xarxa suporta eficaçment un flux de dades que dia a dia s’incrementa per l’extensió del sistema entre els usuaris, ni contempla controls de qualitat de les imatges digitalitzades, ni controls de seguretat suficients. Els tècnics de les continuïtats i especialment aquells vinculats a la gestió de les comunicacions de dades i arxius de vídeo com la “sala blanca” suporten una pressió cada cop més gran. És necessari incrementar les inversions en les infraestructures i en els recursos humans. L’alternativa que la direcció presenta és la subcontractació de treballadors d’altres empreses; una opció que fàcilment s’identifica amb la precarietat i el prestamisme laboral.
Des de fa temps en les empreses tecnològiques de la CCMA, com Interactiva i Activa Multimedia, ha anat creixent la pràctica de la subcontractació de treballadors especialitzats en noves tecnologies. En les negociacions de conveni d’aquestes empreses es discuteixen les formes i terminis per internalitzar aquests treballadors. No es pot admetre l’extensió d’aquestes pràctiques, ara a TVC i a través de les mateixes empreses externes; impliquen un frau i estableixen una dualitat en les condicions de treball que mica en mica anirà minant les condicions del nostre conveni.

Un pacte per a 191 places fixes i 40 promocions

Després de mesos de negociacions, s’ha aconseguit tancar un acord sobre regularització de contractació que permet que 191 companys amb contractes temporals des de fa anys passin a tenir contracte indefinit i que 40 treballadors fixos consolidin la seva promoció a una categoria superior.
Fa massa anys que a TV3 no hi ha un funcionament regular en matèria de contractació. El Consell de govern, que té l’atribució d’aprovar les plantilles de les empreses de la CCMA (abans el Consell d’Administració de la CCRTV), no ho ha fet de manera ordinària des de 2003. Des de llavors, només s’havia produït el procés d’històrics que es va acordar durant la negociació del Conveni 2005-2007.
L’aplicació dogmàtica de la limitació de contractació que han fet la direcció general i la direcció de TV3, juntament amb la paràlisi en la convocatòria de nous concursos, han provocat una desregulació molt important. Uns 300 treballadors han anat alternant diversos tipus de contractació temporal “a la carta” en un intent dels diferents caps de departament per buscar contractes “permesos per l’autoritat” per mantenir en actiu el personal que els calia per fer la feina. Així, alguns d’aquests companys poden presumir de tenir vides laborals de rècord Guiness quant a nombre i tipus de contractes.
Ara s’ha aconseguit un pas molt important, gràcies a la insistència del Comitè d’Empresa, la pressió dels companys i el canvi legislatiu de juny de 2006 que limita l’encadenament de contractes per al mateix lloc de treball i propicia un automatisme en la conversió d’aquests contractes en indefinits.
Malgrat la importància de l’acord, encara resten coses per fer: Hi ha un grup de companys que continuen encadenant contractació temporal injustificada i segueixen havent-hi contractes mercantils que amaguen relacions laborals i subcontractació a través de productores.
L’acord inclou un compromís d’estudiar les bosses de llocs de treball estructurals que queden coberts amb contractes precaris a diversos departaments i unitats, com el 3/24 o algunes àrees de programes. És urgent també iniciar concursos de diverses categories amb molt volum d’ocupació. Hi estem compromesos i ho farem, com hem aconseguit aquests nous 191 contractes fixos. Felicitats a tots i totes!!

Estalviar, on?

L’any 2002 es va firmar el primer conveni entre les associacions de productors de Catalunya i la CCMA pel que la corporació es comprometia a finançar projectes amb 39 milions d’euros. L’any 2006 es va renovar el conveni fins el 2009, incrementant l’aportació fins a 72 milions. Els pressupostos del 2009 han previst que TV3 participi en la coproducció de 21 tv movies, 13 documentals, 5 projectes d’animació, i 5 llargmetratges, i s’han adquirit els drets d’antena de 5 llargmetratges, 6 documentals i 2 llargmetratges d’animació.
Aquestes despeses són pràcticament a fons perdut ja que el retorn en beneficis està molt per sota de la inversió.
La llei general de l’audiovisual de Catalunya estableix clarament en el seu títol VIII que “Correspon al Govern de la Generalitat el foment, la promoció i la protecció del sector audiovisual, tant pel que fa a la indústria i el col•lectiu professional, com pel que fa a la producció i la potenciació d’obres i continguts audiovisuals.” i fins i tot afirma: “El Govern de la Generalitat pot crear i gestionar un fons de sosteniment de la indústria de l’audiovisual.”
Per què doncs aquestes ajudes s’han d’incloure dins els pressupostos corrents de la CCMA quan signifiquen un dèficit potencial evident i, alhora, la Direcció general redueix les despeses de producció interna per evitar de totes totes el dèficit en el tancament pressupostari anual ? Una cosa és que la direcció i tutela dels continguts d’uns projectes destinats a les nostres pantalles s’articulin dins TVC i una altra de molt diferent és que els costos es barregin en els pressupostos contaminant els resultats i provocant una disminució en la producció pròpia que, pel que sembla, és on, únicament, es pensa estalviar.

Convenis a la Corporació

TVC-CCMA comença la negociació d’un nou conveni col•lectiu aquest any coincidint amb la negociació ja iniciada a Activa Multimèdia. La Fundació la Marató està fent un pacte d’adhesió al conveni de TVC-CCMA. Interactiva va tancar el seu acord a finals de 2008 iniciant un procés d’equiparació cap a les condicions de Catalunya Ràdio. I Catalunya Ràdio té un conveni en vigor que expira aquest any 2009. En tots els casos l’interlocutor dels treballadors és el mateix, la Direcció General de la Corporació, representada pel Director de RRHH de la Corporació.
El aspectes comuns de les diferents negociacions tenen a veure amb l’equiparació de salaris i condicions laborals de totes les empreses amb el conveni de TVC. I en tots els casos frenar la subcontractació de plantilla a través d’empreses que proveeixen de treballadors a la Corporació.

"Jo mano, tu manes, ells manen" per Maragda Gratallops


Si hi ha una cosa que em tingui intrigadíssima des de fa un parell d’anys és aquest edifici llargarut del costat del CEI que li hem estat veient l’esquelet pelat de formigó una porrada de temps i que ara sembla que es comença a tapar, doncs encara no pensen acabar-lo del tot i només li fan parets i finestres per conservar l’obra.
Com sempre que el dubte m’aclapara, he d’anar a demanar la docta opinió de la Rebeca que, un cop més, disposa de la resposta esperada.
- Aquest edifici, Maragda? És que encara no saps que hi ha d’anar el CPPAA ?
- Encara més ampliacions del CPA? No hi ha prou barracons i modulars?
- Et dic CPPAA, amb dues P i dues A.
- I què volen dir aquestes lletres?
- Són les sigles de Centre de Prejubilacions Avançades. Com que serà un edifici sense acabar, sense aire condicionat, sense mobles… hi portaran els majors de 55 anys perquè es vagin adaptant i tornant receptius a les ofertes de prejubilació.
- A mi, la veritat, això em sona més aviat a camp d’extermini…
- És que per acceptar les irrisòries ofertes que pensen fer es necessitarà esperit de sacrifici o desesperació febril!
- Et veig molt catastrofista, Rebeca! Tu creus que la direcció té aquestes intencions?
- La direcció em sembla que està entretinguda en altres coses… millor dit, les no sé quantes direccions que tenim. Perquè de moment tenim el consell de govern, la directora general i la directora de la tele discutint qui té la facultat d’aprovar el pressupost de les ulleres d’en Cuní.
- Què em dius ara!
- I com que el Consell de Govern de Ganduxer Street vol manar en alguna cosa, ara ells han d’aprovar la llista de jubilats de cada empresa, per exemple.
- Es deuen voler assegurar que tothom tingui el rellotge de regal, no?
- No siguis babaua. Els de la Corporació volen manegar tant que aquí a Sant Joan Despí han posat vigilància especial al dau giratori dels logos que tenim a la teulada per por que se l’enduguin a Ganduxer Street.
- Però ja tenen lloc allà per posar-lo?
- Per mi, que se’l posin on els hi càpiga.

dilluns, 23 de març del 2009

CC.OO. del grup d’empreses de la CCMA condemna la repressió dels Mossos d’Esquadra contra la manifestació d’estudiants

La Secció Sindical de CC.OO. de les empreses de la CCMA condemna l’actuació dels Mossos d’Esquadra en les càrregues violentes indiscriminades contra els estudiants de la Universitat de Barcelona durant la jornada del 18 de març.

En les càrregues repressives policials a les portes d’un centre d’ensenyament, la Universitat, i en la posterior manifestació han resultat ferits diversos manifestants i també vianants, fotògrafs, operadors de càmera i periodistes que exercien la seva feina d’informadors. Entre els agredits hi ha el company de Catalunya Ràdio, el redactor Carlos Baraíbar.

CC.OO. defensa la llibertat d’expressió, en primer lloc, dels manifestants per fer sentir la seva veu i també la dels treballadors dels mitjans de comunicació per fer la seva feina de servei públic al ciutadà.

Exigim responsabilitats dels comandaments policials per aquestes accions del tot incompatibles amb els respecte als drets cívics i constitucionals de manifestació i informació.


19 de març de 2009