L’any 2002 es va firmar el primer conveni entre les associacions de productors de Catalunya i la CCMA pel que la corporació es comprometia a finançar projectes amb 39 milions d’euros. L’any 2006 es va renovar el conveni fins el 2009, incrementant l’aportació fins a 72 milions. Els pressupostos del 2009 han previst que TV3 participi en la coproducció de 21 tv movies, 13 documentals, 5 projectes d’animació, i 5 llargmetratges, i s’han adquirit els drets d’antena de 5 llargmetratges, 6 documentals i 2 llargmetratges d’animació.
Aquestes despeses són pràcticament a fons perdut ja que el retorn en beneficis està molt per sota de la inversió.
La llei general de l’audiovisual de Catalunya estableix clarament en el seu títol VIII que “Correspon al Govern de la Generalitat el foment, la promoció i la protecció del sector audiovisual, tant pel que fa a la indústria i el col•lectiu professional, com pel que fa a la producció i la potenciació d’obres i continguts audiovisuals.” i fins i tot afirma: “El Govern de la Generalitat pot crear i gestionar un fons de sosteniment de la indústria de l’audiovisual.”
Per què doncs aquestes ajudes s’han d’incloure dins els pressupostos corrents de la CCMA quan signifiquen un dèficit potencial evident i, alhora, la Direcció general redueix les despeses de producció interna per evitar de totes totes el dèficit en el tancament pressupostari anual ? Una cosa és que la direcció i tutela dels continguts d’uns projectes destinats a les nostres pantalles s’articulin dins TVC i una altra de molt diferent és que els costos es barregin en els pressupostos contaminant els resultats i provocant una disminució en la producció pròpia que, pel que sembla, és on, únicament, es pensa estalviar.
