El passat
diumenge el Diari Ara va publicar un extens dossier sobre la CCMA. Un dels
punts que es comenten és el de la plantilla, i també l’elaboració d’un pla
estratègic basat en el de 2011 (el pla Accenture ).
Hem pensat
que val la pena donar el nostre punt de vista respecte els temes que ens
afecten directament i també sobre l’”impasse” en el marc legal i
institucional de la CCMA, entre altres qüestions.
Aquesta setmana també es parlarà dels Mitjans Públics en el debat de política
general del Parlament
1- “La
CCMA és massa gran.”
No estem d’acord. El model de Mitjans públics de Catalunya, necessita
infraestructura, plantilla i pressupost suficient per ocupar l’espai de
comunicació i producció fortament disputat per altres grups que tenen el
monopoli mediàtic en l’àmbit estatal.
2- “Hi ha massa treballadors”. Per fer producció audiovisual es necessiten treballadors. Posem l’exemple de la producció d’una telenovel.la: intervenen càmeres, personal tècnic de plató i rodatge, producció, serveis artístics, escenografia, realització, actors i actrius, guionistes, i altres disciplines, en un procés de producció propi de la indústria audiovisual.
A més de la producció, l’emissió i difusió de continguts en català, la CCMA també té una important vessant tecnològica i de preservació de patrimoni audiovisual. Necessitem contractació de treballadors per a substitucions i pics de feina i un pla a mitjà termini perquè vagi entrant gent nova sense perdre més plantilla.
3- “Des de 1983 no s’ha modernitzat”. Fals. Els treballadors ens hem adaptat a tots els canvis tecnològics i de producció. Els professionals de les àrees tècniques han desenvolupat les eines per a digitalització, adaptació a la TDT, l’HD. El cal ara és inversió per adaptar platós a l’HD, entre altres necessitats d’actualització de material i infraestructures.
4- “Els continguts no m’interessen”. L’audiència ens preocupa, però no pot ser l’única mesura. Els mitjans públics han d’oferir una programació, diversa i oberta a tota la ciutadania, que és plural políticament i socialment. S’ha d’apostar seriosament pels Mitjans digitals i les xarxes d’internet que són els més populars entre els joves.
5- “Tenir mitjans públics és car”. Amb l’escanyament pressupostari, la xifra d’aportació pública és de 235 milions d’euros, aproximadament uns 30 euros a l’any per a cada ciutadà de Catalunya. El pressupost és insuficient per complir amb totes les obligacions i per continuar sent motor de la indústria. El model de finançament mixt és necessari: aportació directa de fons públic i ingressos de publicitat, però val la pena explorar altres fórmules complementàries de finançament pel futur.
6- “La Corporació és un instrument del govern”. S’han de desgovernamentalitzar els mitjans públics, amb un Consell de la CCMA professional i més plural. L’actual Consell de govern és fruit dels acords del 2012 entre CIU i el PP i ara hi ha l’oportunitat de canviar la meitat dels consellers. (Llegiu més en el link“La Corpo Indocumentada”) http://www.ccootv3.cat/2016/10/a-voltes-amb-la-plantilla-i-el-model-de.html
