dilluns, 8 de novembre del 2021

La Llei de Comunicació Audiovisual, el català i el Servei Públic Audiovisual

 


Les negociacions sobre els pressupostos generals de l’Estat per a 2022 han posat en primer pla el tràmit parlamentari de la Llei General de Comunicació Audiovisual.
El debat s’ha centrat en l’establiment d’una quota de producció i doblatge al català per a les plataformes d’streaming i OTT, com Netflix, Apple TV+, Disney o HBO.
El tràmit de la llei ha de contemplar aspectes importants, en el terreny de la llengua, de la defensa d’un Servei Públic Audiovisual plural, democràtic i al servei de la ciutadania i també dels drets laborals de les persones que treballem al sector.
CCOO ha presentat un document en el període d’aportacions públiques al projecte de llei que, parcialment, han estat recollides pel Consell Econòmic i Social (CES) i que es resumeix aquí:
La Llei, que regula tot el sector audiovisual i fa una transposició de la directiva europea, ha de garantir una comunicació audiovisual que respecti el pluralisme, la diversitat cultural i lingüística, la veracitat de la informació, així com la dignitat humana, la igualtat de gènere i la protecció de menors.
Per això, cal considerar la comunicació audiovisual com un servei essencial d’interès general, amb independència de la seva prestació per operadors públics o privats. Cal garantir l’accés universal de tota la ciutadania als continguts audiovisuals.
La llei ha de garantir, a través dels Pressupostos, un marc de finançament estable del Servei Públic Audiovisual.
El CES, a instància dels sindicats, proposa la inclusió de referències al diàleg social i la negociació col·lectiva per garantir els drets laborals de treballadores i treballadors a través de convenis col·lectius que regulin l’ocupació, la salut laboral i la igualtat entre dones i homes a tot el Servei Audiovisual.
Pel que fa als continguts, CCOO proposa com a objectius generals del Servei Públic Audiovisual la defensa i promoció de la pluralitat, la diversitat lingüística i cultural i l’atenció a les minories. Com a mesures concretes, la creació d’entitats reguladores de l’audiovisual i l’establiment per llei de Consells Professionals a tots els àmbits.
Més enllà de la defensa del català a Netflix i a les plataformes, cal aprofundir el pluralisme, la independència i el finançament sostenible del Servei Públic Audiovisual així com la col·laboració amb la indústria de producció audiovisual, en el cas de la CCMA, el projecte de Contracte programa fixa les quotes de producció externa entre el 25 i el 35%.