Quin problema tenen Josep Cuní i Pilar Rahola amb el sindicalisme i els moviments reivindicatius?
Un dia posen de volta i mitja els mestres per la seva vaga, un altre ataquen el secretari general de CC.OO. i un altre, ahir dimarts 11 de març per exemple, presenten dues estudiants del comitè de vaga de la UAB com a “dos pesos pesants de la dialèctica universitària”. Es permetria una presentació irònica com aquesta en una entrevista a un conseller de la Generalitat, a un representant de l’oposició o a un membre destacat de la patronal?
El nostre sindicat CC.OO. ha defensat sempre la pluralitat d’opinions i la llibertat d’expressió dels periodistes. Es pot mantenir una opinió favorable o no sobre la vaga d’estudiants però el que no és sostenible en una televisió pública és fer una entrevista des de l’apriorisme de considerar els estudiants com a agitadors immadurs i sotmetre dues representants del moviment estudiantil a un hostigament de mitja hora sense gairebé possibilitat de rèplica amb advertències paternalistes sobre el que han de fer amb les seves reivindicacions. Cuní i Rahola van desqualificar el vot dels estudiants per elegir el rector de la seva universitat, possibilitat que, tot i que en minoria, els reconeixen els estatuts de les universitats públiques catalanes. Però el més desagradable van ser les continuades desqualificacions personals a les dues representants dels estudiants. En el to habitual impositiu i cridaner, Josep Cuní i Pilar Rahola no paraven de voler ridiculitzar la manera d’expressar-se de les entrevistades: “….parles així quan vas de copes amb els amics?”, “sembles del PCE”, “què vol dir patronal i treballadors…?”, a més d’una suposada gran ofensa a Pilar Rahola pel fet que una de les noies parlava en castellà.
El propi Cuní va arribar a dir que “el meu discurs us semblarà carca i reaccionari”. No és indispensable ser estudiant per considerar determinades actituds com a “carques i reaccionàries”: ho són als ulls de qualsevol persona progressista i de tarannà democràtic. Els estudiants universitaris són perfectament responsables de les seves accions en defensa de l’ensenyament públic. Tot i que Josep Cuní amb un estil que s’allunya de les tasques de l’informador per acostar-se a les maneres dels telepredicadors, va dir que els joves ja fa temps que no estan educats en la cultura de l’esforç.
El sindicalisme reivindicatiu és necessari, entre altres coses, per combatre situacions com la creació d’una productora “associada” per pagar als treballadors sous molt més baixos del que cobren els seus companys que fan la mateixa feina a TV3 pel programa “Els Matins”.
Sant Joan Despí, 12 de març de 2008
