Els treballadors dels mitjans de comunicació estem patint ara l’enfortiment de la ja prou permanent precarització de les nostres condicions laborals que fan les empreses de forma unilateral i sense buscar cap mena de solucio dialogada. Els expedienmts de regulacio d’ocupacio (ERO), els acomiadaments col.lectius i el tancament d’empreses per mala gestio junt amb la paralitzacio de les negociacions col•lectives o l’amortització de llocs de treball amb baixes incentivades o prejubilacions són la trista realitat quotidiana del nostre sector.
L’expansió econòmica i corporativa desplegada pels grups mediàtics en els darrers anys no ha previst poder afrontar periodes de crisis com l’actual en no invertir els altíssims beneficis obtinguts durant anys en plans plans per reforçar les capacitats productives. En molts mitjans de comunicació, la crisi els serveix de pretext per fer ajustos i retallades de les plantilles laborals mentre agiten el fantasma de la por generat per la situació d’inseguretat laboral.
Ens trobem ara enmig d’una espiral de destrucció laboral i professional dels mitjans que no sembla pas que vagi a la baixa. Passa tot el contrari. La contínua pèrdua de llocs i drets laborals i professionals auspiciada per la crisi demana, doncs, que ens mobilizem per denunciar aquesta situació i per promoure que es prenguin mesures que evitin un desgavell irreversible en la viabilitat dels mitjans i, sobretot, una erosió de la seva qualitat informativa.
També ens trobem de ple en un procés de reconversió sectorial digital que abasta televisió, ràdio i premsa i que ha de ser encarat des de plantejaments de progrés que facin possible complir amb la seva funció de servei, ampliant el seu abast i accés social. I a sobre, s’està fent aquesta reconversió des de l’ambigüitat i des de posicions que tendeixen a qüestionar drets laborals i professionals tot posant en dubte el manteniment de l’actual ocupació que ja ha estat ajustada al màxim.
La informació és un àmbit cabdal i bàsic en una societat democràtica, malgrat això, està sotmesa a una permanent precarietat laboral i desconsideració professional. L’actual crisi ha aguditzat aquesta situació i per tant no és possible esperar una solució si no és per la nostra intervenció, des de la fermesa, resposabilitat i rigor acreditats, i també des de la més ferma unitat de les organitzacions representatives dels mitjans de comunicació.
Els altres sectors industrials i de serveis ja s’estan mobilitzant per defensar el seus llocs de treball i a moltes ciutats són nombroses les mobilizacions convocades contra la crisi i per mantenir l’ocupació. Entre elles, destaca la convocatòria promoguda per la Confederació Europea de Sindicats, el 14 de maig a Madrid. La ciutat s’ha d’omplir de persones vingudes d’arreu de l’estat, de França i de Portugal que cridin contra la crisi. El sector de Mitjans de Comunicació també vol contribuir a la defensa dels seus treballadors, denunciar els responsables d’aquesta situació i proposar que s’adoptin mesures per garantir la feina, la qualitat i pluralitat imprescindibles en els mitjans democràtics.
És per tot això que demanem:
La paralització de tots els procesos de regulació d’ocupació que no acreditin condicions d’acord entre la direcció i la representació sindical.
La intervenció exchaustiva d’ofici de les instàncies de control administratiu i laboral (Inspecció de Treball, Agència Tributària, Tresoreria General INSS) sobre les situacions d’irregularitat laboral i fiscal que evitin situacions de precarietat i de frau que condicionin la viabilitat de les empreses.
La promoció de la Mesa sobre la situació del mitjans, integrada pel Govern i pels agents representatius (sindicats, professionals i empresarials) que abordi la necessitat d’adoptar mesures públiques que reforcin les condicions necessàries per a la viabilitat dels mitjans.
La necessitat d’avançar i consolidar, com indiquem en les nostres propostes per a la nova llei general audivisual, un model de ràdio, televisió i nous serveis de comunicació que compleixi amb les seves funcions de servei públic de qualitat en la programació i amb els drets laborals.
Des de CCOO no permetrem que els treballadors, que ja han patit i pateixen la precarietat del sector, ara hagin de pagar també per la mala gestió empresarial.
Per això i com a primer pas, CCOO desplega el 7 de maig d’aquest any, des de les seves seccions sindicals i delegats, un mapa d’iniciatives reivindicatives, des dels propis mitjans, que denunciin les situacions de conflicte i de crisi i les seves conseqüències, i que plantegin, de forma clara i contundent, que els mitjans de comunicació necessiten tot el suport possible per oferir una informació de qualitat i plural. Davant les receptes de fer més acomiadaments i retallades de drets, les patronals i les administracions ens tindran en contra.
El nostre lema és: ocupació de qualitat als mitjans és informació de qualitat.
Barcelona, 7 de maig del 2009
