dimecres, 13 de maig del 2009

PUBLICITAT, FINANÇAMENT I CONTRACTE PROGRAMA

L'anunci del Govern espanyol d'eliminar la publicitat a RTVE per via legislativa ha provocat un debat públic sobre aquesta iniciativa. El Govern català ja ha anunciat que no en seguirà l'exemple.
L'últim cap de setmana d'abril la secció sindical de Comissions Obreres de la CCMA va celebrar la seva 2ª Conferència sindical, dedicant una part important de les seves discussions a reflexionar sobre les expectatives del nou contracte programa que la Corporació haurà de negociar imminentment amb el Govern de la Generalitat. Es va parlar molt també sobre el finançament necessari per al funcionament de les empreses els propers anys. Presentem aquí un resum del debat sobre aquests aspectes i algunes de les conclusions adoptades:

El nivell d'ingressos publicitaris de les televisions i els altres mitjans de comunicació tradicionals ha entrat en una crisi important i possiblement irreversible. La davallada actual es veu molt aguditzada per la recessió econòmica però té arrels més profundes; la causa principal n’és la multiplicació de canals i plataformes d'emissió i que la conseqüent fragmentació dels públics no ve acompanyada d'un creixement equivalent del pastís publicitari. Per això els ingressos es redueixen mentre que les necessitats de producció es multipliquen per atendre la necessitat d'oferir més continguts als nous canals.

• En un horitzó d'expansió, amb més canals TDT i noves plataformes, caldran més recursos per respondre a aquesta realitat. Caldrà un esforç per obtenir noves fonts d'ingressos però si, com tot indica, els ingressos publicitaris mantenen la seva tendència a la baixa caldrà incrementar les aportacions públiques per a compensar-ho; les subvencions han d'augmentar per tal que els mitjans públics de comunicació mantinguin el seu espai social i també per estimular l'activitat econòmica en el sector audiovisual.

• El model mixt de finançament dels mitjans públics s'ha vist amenaçat per la crisi i també per l'ofensiva de l'organització patronal de les TVs privades, UTECA, que amb un discurs altament polititzat i agressiu contra els mitjans públics de comunicació, reclama, en primera instància, l'exclusivitat sobre els ingressos publicitaris, sense amagar que el seu objectiu final és eliminar la competència que els hi suposa la televisió pública. Molt particularment pressionen per la desaparició de les cadenes autonòmiques.

Les mesures anunciades pel Govern espanyol no responen a un model de servei públic descentralitzat i emmarcat en el mapa autonòmic sinó que únicament pretenen satisfer les exigències de la UTECA en el tema de la publicitat i assegurar alhora el finançament de RTVE amb nous ingressos fiscals: (1) sobre els ingressos de les TVs privades; (2) sobre els ingressos de les operadores telefòniques i d'Internet i (3) amb un cànon per l'ús de l'espai radioelèctric que aquestes empreses i les radiofòniques ocupen. Es tracta d'impostos recaptats per l'estat no transferits a les comunitats, que no n'obtindran cap benefici per aquesta via. Les autonòmiques seguiran depenent d'uns ingressos publicitaris progressivament minvants tot i que, indirectament es poden beneficiar en alguna mesura de la supressió de la publicitat a RTVE.

• En les previsions econòmiques del vigent contracte programa es va tancar els ulls a l'anunciada crisi del mercat publicitari i es van pressupostar ingressos per publicitat molt per sobre d’una previsió raonable. Avui en paguem les conseqüències aplicant polítiques de contenció de despesa i retall de la producció ja que l'actual Direcció General prioritza l'objectiu de dèficit zero dels exercicis comptables. El problema s'aguditza perquè el Govern ha incomplert el contracte programa i ha reduït en els darrers anys les subvencions que hi havia previstes. No es pot amagar el cap sota l'ala i cometre el mateix error per segona vegada; els ingressos publicitaris seguiran baixant i s'han d'incrementar les subvencions a la CCMA en la mateixa proporció. En situacions de crisi com l'actual s'han de reforçar els serveis públics en tots el camps i també les empreses públiques, per reactivar l'economia i l’ocupació. Per finançar-ho, s'ha d'aprofundir en polítiques fiscals progressistes, recaptant més impostos entre les rendes altes del capital i penalitzant els especuladors que han provocat el problema, i no els ciutadans i els treballadors.

• La participació en la societat de gestió de drets esportius “Audiovisual Sport” ha estat un dels grans errors de la CCMA i ha provocat pèrdues econòmiques constants durant anys, de la mà dels especuladors que són els únics que n'han obtingut profit. La progressió de la bombolla especulativa derivada dels drets del futbol ha fet inviable una explotació rendible de les emissions en obert i actualment els propietaris dels drets aposten clarament per l'explotació per via de pagament. El Govern espanyol vol posar un topall del 10% del pressupost de RTVE a les despeses per compra dels drets de les retransmissions d'esports. En la perspectiva d'un canal de 24 hores d'esport a TVC no podem encotillar-nos així, però sí abandonar immediatament la participació accionarial a “Audiovisual Sport”, adoptar una estratègia realista en la producció de programes d'esports i deixar-nos d'inversions ruïnoses que no ens podem permetre.

Les mesures per contenir despeses no han de provocar la reducció de la producció interna, encara menys quan les noves activitat a emprendre en camps com Internet, la telefonia mòbil i el llançament de nous canals per TDT exigeixen exactament el contrari. En canvi, s'ha de revisar la manera en què es mantenen activitats que provoquen dèficit en la gestió de les empreses, com el finançament, a càrrec dels pressupostos de la CCMA, de les coproduccions quan la mateixa Llei de l'Audiovisual de Catalunya situa en l'àmbit institucional la provisió de fons per a aquestes ajudes, o els serveis de doblatge dels films estrangers que TVC fa gratuïtament per a les distribuïdores, a fi que es puguin incloure en les edicions de DVD/vídeo i es posin a disposició de les altres televisions que en comprin els drets d'emissió. Aquestes despeses no es poden incloure en els pressupostos ordinaris de la CCMA i han de rebre subvencions clarament diferenciades de les d'explotació de les empreses.

S'han d'eliminar les limitacions a la contractació que hem patit els darrers anys: per estimular la producció interna; per absorbir la subcontractació (prestamisme laboral) a través de terceres empreses, que s'ha produït, sobretot, a les empreses tecnològiques, per amagar-ne el creixement real; i per assumir l'expansió en nous canals i plataformes, on els nuclis estratègics dels equips de programació, emissió i producció han de ser treballadors de la CCMA. És fals que la plantilla de la CCMA estigui sobredimensionada, ben al contrari, està dins dels estàndards europeus de països amb una població similar a la catalana i, en una situació de desocupació com la que vivim, l'empresa pública ha de crear llocs de treball.

11 de maig de 2009