dijous, 31 de maig del 2012

CRÍTIQUES A TV3 A LES XARXES SOCIALS


DEFENSAR LA CREDIBILITAT DELS SERVEIS INFORMATIUS

La setmana passada, a les xarxes socials, tres vídeos crítics amb TV3 adquirien un important protagonisme: el primer d’ells, penjat pel moviment 15M de Barcelona, denunciava que TV3 no informava sobre les concentracions sota la torre de La Caixa a la Diagonal ( “Mordor”); un altre, amb la intervenció d’Ada Colau, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), vencedora a la Gala del Català de l’Any del premi a la millor iniciativa solidaria, que TV3 no va incloure en la retransmissió de l’acte; el tercer vídeo era una crítica a “La Marató per la pobresa”, per haver confós la solidaritat amb la caritat, i a la hipocresia de polítics i empresaris (Abertis, La Caixa, Price-Waterhouse, assessora de Lehman Brothers,... han estat patrocinadors del programa) responsables de la situació que ha portat a tanta gent a l’atur, a la pobresa i, en casos extrems, a la pura indigència. Aquest vídeo ha acumulat 130.000 visionats a la xarxa.

No es poden valorar tots tres casos de la mateixa manera: de la “Caixarolada” es va informar, amb major o menor visibilitat, als telenotícies; no emetre el discurs de recollida del premi de la PAH a la Gala i sí, en canvi, un llarguíssim discurs d’Artur Mas, respon realment a un criteri d’interès del telespectador?. La Gala, produïda per Broadcaster i Stikaqui, es va emetre a les 22h per TV3, va durar una hora i va tenir una audiència de 600.000 espectadors. Els 133.000 visionats del vídeo a Youtube demostren l’interès i la sensibilitat del públic cap al tema de les hipoteques.

Més enllà del debat sobre el rigor d’algunes de les crítiques rebudes, el que molts ciutadans troben censurable és la falta d’informació de context sobre el paper i la responsabilitat d’entitats com La Caixa en els desnonaments i en el “corralito” aplicat en el cas de les “preferents”. No és la pressió política l’única que pot condicionar els continguts, també l'econòmica. Creix cada dia entre la ciutadania la consciència de la responsabilitat de la banca i els poders financers en la crisi que cau sobre les esquenes de la societat. Si la televisió pública no es mostra capaç d’entendre i reflectir aquesta sensibilitat en la seva programació i sobretot en els seus informatius i es mostra submisa als interessos dels poderosos, les crítiques i la desconfiança social aniran creixent i la credibilitat del servei públic quedarà malmesa.

Hi ha altres casos recents: com la desprogramació d’un documental sobre el 15M al programa “Sense Ficció”, justificada pel Director perquè “és massa llarg” i “encara no s’ha acabat de muntar” o l’omissió, en les cròniques del telenotícies del cap de setmana, de la xiulada a les autoritats polítiques en la concentració pels drets dels discapacitats a l’Arc de Triomf de Barcelona el passat dia 20 de maig.

Aquest mes hi haurà eleccions al Comitè Professional. Els drets deontològics i la llibertat d’expressió i d’informació no són un tema exclusiu dels serveis informatius, i en els casos anteriorment esmentats es pot veure. Cal ser conscients que la participació en les votacions i el compromís dels candidats son imprescindibles davant del que se’ns ve a sobre i que mantenir el prestigi social dels nostres informatius és vital per defensar el nostre servei públic.


TOTS ELS MATINS DEL MÓN
CC.OO. I UGT DENUNCIEN A MANEL FUENTES DAVANT EL CAC

És habitual l’ocultació d’opinions diferents a les dels tertulians que sostenen que les polítiques de retallades i de retrocés de drets laborals i socials que estan aplicant el Govern de l’Estat i el Govern de la Generalitat són inqüestionables i inevitables. Els sindicats han demanat la intervenció del CAC perquè en la tertúlia del passat 2 de maig, quan es valoraven les manifestacions del Primer de Maig, el sr. Manuel Milián Mestre, ex-diputat del PP i directiu de Foment del Treball va dir, entre d’altres, que la UGT i CCOO som “una panda de paramafiosos” i que “hem cobrat per uns cursos de formació que mai hem fet” (cursos gratuïts per aturats que són sistemàticament auditats per les autoritats corresponents). Aquestes manifestacions injurioses no van ser ni replicades ni moderades pel director del programa. Ni tampoc, naturalment, ningú va recordar que, fa molt poc, el Govern del PP ha indultat a antics càrrecs del Departament de Treball del Govern de CIU per desviació de fons de formació i encàrrecs d’estudis inexistents per desviar diners a Unió Democràtica de Catalunya. Delictes provats i amb sentencia dictada de presó.

No és molt habitual que els sindicats promoguin una denúncia d’aquest tipus però podem trobar un precedent en la presentada per CC.OO. l’any 2008, contra Josep Cuní i Pilar Rahola per les desqualificacions reiterades, al programa “Els Matins”, dels representants dels sindicats d’estudiants. El CAC va comptabilitzar 12 desqualificacions personals en una sola entrevista (8 Cuní i 4 Rahola) i va afirmar en les seves conclusions que ambos mantenien “actituds allunyades dels valors que constitueixen el nucli de la missió de servei públic”.

Ahir mateix, als Matins de TV3, vam veure estupefactes com la pregunta del dia era: “Veieu bé que l'Església, partits i sindicats no paguin l'IBI?”. Després de setmanes en què ha existit un debat sobre els bens de l’església i les seves exempcions fiscals, el dia anterior al programa, mitjans com “El Mundo” i “Intereconomia”, en defensa dels privilegis eclesiàstics, van estendre una cortina de fum afirmant que tampoc els partits i els sindicats pagaven l’impost sobre la propietat immobiliària, immediatament els sindicats van desmentir aquesta afirmació i van aclarir que sí pagaven l’IBI de tots i cadascun dels locals de la seva propietat. Aquest desmentiment va ser àmpliament recollit per diferents mitjans en edicions electròniques a lo llarg del mateix dia però l’endemà, menyspreant la veritat i amb voluntat deliberada d’intoxicar l’opinió pública, “Els Matins” ho va ignorar en la formulació de la pregunta i la va mantenir durant tota l’emissió malgrat rebre constants missatges desmentint-lo.
Quan, per defensar els interessos de la conferència episcopal, s’entra sense escrúpols a deteriorar la imatge de institucions bàsiques en el sistema democràtic, es traspassa irresponsablement un límit que diaris com els esmentats fa temps que no respecten. Ahir tampoc ho va fer “Els Matins” des de la televisió pública de Catalunya.