DEFENSAR
LA CREDIBILITAT DELS SERVEIS INFORMATIUS
La setmana
passada, a les xarxes socials, tres vídeos crítics amb TV3
adquirien un important protagonisme: el primer d’ells, penjat pel
moviment 15M de Barcelona, denunciava que TV3 no informava sobre les
concentracions sota la torre de La Caixa a la Diagonal ( “Mordor”);
un altre, amb la intervenció d’Ada Colau, portaveu de la
Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), vencedora a la Gala
del Català de l’Any del premi a la millor iniciativa solidaria,
que TV3 no va incloure en la retransmissió de l’acte; el tercer
vídeo era una crítica a “La Marató per la pobresa”, per haver
confós la solidaritat amb la caritat, i a la hipocresia de polítics
i empresaris (Abertis, La Caixa, Price-Waterhouse, assessora de
Lehman Brothers,... han estat patrocinadors del programa)
responsables de la situació que ha portat a tanta gent a l’atur, a
la pobresa i, en casos extrems, a la pura indigència. Aquest vídeo
ha acumulat 130.000 visionats a la xarxa.
No es poden
valorar tots tres casos de la mateixa manera: de la “Caixarolada”
es va informar, amb major o menor visibilitat, als telenotícies; no
emetre el discurs de recollida del premi de la PAH a la Gala i sí,
en canvi, un llarguíssim discurs d’Artur Mas, respon realment a un
criteri d’interès del telespectador?. La Gala, produïda per
Broadcaster i Stikaqui, es va emetre a les 22h per TV3, va durar una
hora i va tenir una audiència de 600.000 espectadors. Els 133.000
visionats del vídeo a Youtube demostren l’interès i la
sensibilitat del públic cap al tema de les hipoteques.
Més enllà
del debat sobre el rigor d’algunes de les crítiques rebudes, el
que molts ciutadans troben censurable és la falta d’informació de
context sobre el paper i la responsabilitat d’entitats com La Caixa
en els desnonaments i en el “corralito” aplicat en el cas de les
“preferents”. No és la pressió política l’única que pot
condicionar els continguts, també l'econòmica. Creix cada dia entre
la ciutadania la consciència de la responsabilitat de la banca i els
poders financers en la crisi que cau sobre les esquenes de la
societat. Si la televisió pública no es mostra capaç d’entendre
i reflectir aquesta sensibilitat en la seva programació i sobretot
en els seus informatius i es mostra submisa als interessos dels
poderosos, les crítiques i la desconfiança social aniran creixent i
la credibilitat del servei públic quedarà malmesa.
Hi ha altres
casos recents: com la desprogramació d’un documental sobre el 15M
al programa “Sense Ficció”, justificada pel Director perquè “és
massa llarg” i “encara no s’ha acabat de muntar” o l’omissió,
en les cròniques del telenotícies del cap de setmana, de la xiulada
a les autoritats polítiques en la concentració pels drets dels
discapacitats a l’Arc de Triomf de Barcelona el passat dia 20 de
maig.
Aquest mes
hi haurà eleccions al Comitè Professional. Els drets deontològics
i la llibertat d’expressió i d’informació no són un tema
exclusiu dels serveis informatius, i en els casos anteriorment
esmentats es pot veure. Cal ser conscients que la participació en
les votacions i el compromís dels candidats son imprescindibles
davant del que se’ns ve a sobre i que mantenir el prestigi social
dels nostres informatius és vital per defensar el nostre servei
públic.
TOTS
ELS MATINS DEL MÓN
CC.OO. I UGT DENUNCIEN
A MANEL FUENTES DAVANT EL CAC
És habitual
l’ocultació d’opinions diferents a les dels tertulians que
sostenen que les polítiques de retallades i de retrocés de drets
laborals i socials que estan aplicant el Govern de l’Estat i el
Govern de la Generalitat són inqüestionables i inevitables. Els
sindicats han demanat la intervenció del CAC perquè en la tertúlia
del passat 2 de maig, quan es valoraven les manifestacions del Primer
de Maig, el sr. Manuel Milián Mestre, ex-diputat del PP i directiu
de Foment del Treball va dir, entre d’altres, que la UGT i CCOO som
“una panda de paramafiosos” i que “hem cobrat per uns cursos de
formació que mai hem fet” (cursos gratuïts per aturats que són
sistemàticament auditats per les autoritats corresponents). Aquestes
manifestacions injurioses no van ser ni replicades ni moderades pel
director del programa. Ni tampoc, naturalment, ningú va recordar
que, fa molt poc, el Govern del PP ha indultat a antics càrrecs del
Departament de Treball del Govern de CIU per desviació de fons de
formació i encàrrecs d’estudis inexistents per desviar diners a
Unió Democràtica de Catalunya. Delictes provats i amb sentencia
dictada de presó.
No és molt
habitual que els sindicats promoguin una denúncia d’aquest tipus
però podem trobar un precedent en la presentada per CC.OO. l’any
2008, contra Josep Cuní i Pilar Rahola per les desqualificacions
reiterades, al programa “Els Matins”, dels representants dels
sindicats d’estudiants. El CAC va comptabilitzar 12
desqualificacions personals en una sola entrevista (8 Cuní i 4
Rahola) i va afirmar en les seves conclusions que ambos mantenien
“actituds allunyades dels valors que constitueixen el nucli de la
missió de servei públic”.
Ahir mateix,
als Matins de TV3, vam veure estupefactes com la pregunta del dia
era: “Veieu bé que l'Església, partits i sindicats no paguin
l'IBI?”. Després de setmanes en què ha existit un debat sobre els
bens de l’església i les seves exempcions fiscals, el dia anterior
al programa, mitjans com “El Mundo” i “Intereconomia”, en
defensa dels privilegis eclesiàstics, van estendre una cortina de
fum afirmant que tampoc els partits i els sindicats pagaven l’impost
sobre la propietat immobiliària, immediatament els sindicats van
desmentir aquesta afirmació i van aclarir que sí pagaven l’IBI de
tots i cadascun dels locals de la seva propietat. Aquest desmentiment
va ser àmpliament recollit per diferents mitjans en edicions
electròniques a lo llarg del mateix dia però l’endemà,
menyspreant la veritat i amb voluntat deliberada d’intoxicar
l’opinió pública, “Els Matins” ho va ignorar en la formulació
de la pregunta i la va mantenir durant tota l’emissió malgrat
rebre constants missatges desmentint-lo.
Quan, per
defensar els interessos de la conferència episcopal, s’entra sense
escrúpols a deteriorar la imatge de institucions bàsiques en el
sistema democràtic, es traspassa irresponsablement un límit que
diaris com els esmentats fa temps que no respecten. Ahir tampoc ho va
fer “Els Matins” des de la televisió pública de Catalunya.
