NO A LA POR #TotssomBarcelona #TotsomCambrils

MINUT DE SILENCI DELS TREBALLADORS DE  TV3 i CATALUNYA RÀDIO PER REBUTJAR ELS ATEMPTATS A LA RAMBLA DE BARCELONA I CAMBRILS, I EN SOLIDARITATS AMB LES VÍCTIMES DE TOTES LES MASSACRES

Ampliació de les baixes cobertes al 100%, recuperació de les pagues i altres acords al Sector Públic

La Mesa General de la Funció Pública, on hi són presents el Govern de la Generalitat i els sindicats UGT i CC.OO, van arribar el 16 de juny a uns acords que són d’aplicació a tot el sector públic de Catalunya, i per tant a la CCMA (TV3 i Catalunya Ràdio).

Els acords fan referència a:

• Cobrament de la resta de la paga retallada de 2012, que es cobrarà el març de 2018
• Inici recuperació de la paga retallada de 2013 (en el nostre cas, el 7,14% del sou anual). Durant 2018, es cobrarà com a mínim un 10% dels diners no retribuïts.
• Ampliació de supòsits d’IT (Incapacitat Temporal) on es cobrarà el 100% des del primer dia. L’ampliació fa referència a IT derivada d’un tractament de reproducció assistida o durant la lactància, a malalties que han causat discapacitat amb grau igual o superior al 33%, exploracions diagnòstiques invasives, interrupció voluntària de l’embaràs en el primer trimestre de gestació i altres malalties greus i les de declaració obligatòria com per exemple la grip, encara que no requereixin hospitalització. Per a més detall, adjuntem uns quadres explicatius.
• Oferta pública d’ocupació. Aquest aspecte està per desenvolupar i esperem que durant l’any 2018 es reconeguin les places necessàries a la CCMA.
• Continuació de les negociacions per a la recuperació total de les pagues de 2013 i 2014, així com la resta de partides “socials” de la negociació col·lectiva suspeses per decret (plans de pensions, fons social, ajut familiar,...) Recordem aquí que l’ampliació de jornada a 37,5 hores setmanals no és d’àmbit del govern de la Generalitat sinó dels pressupostos generals de l’Estat. Alguns governs autonòmics ja han retornat a la jornada de 35 hores

Aquest juliol el govern de la Generalitat ha aprovat un acord per posar en marxa l’ampliació de supòsits d’IT esmentada que ja és d’aplicació.

Aquests acords refermem el compromís de CC.OO per seguir lluitant fins a la recuperació total dels drets laborals i salarials retallats els últims anys.

Quadre explicatiu de les modificacions de les baixes per IT per les que ara es cobrarà el 100%

COCO3 nº 61

COP A TV3

Els dirigents de l'antiga Convergència han forçat el canvi de director de TV3 i ho han fet de forma abrupta i sota un estat d'irritació indissimulat. No els ha agradat com els informatius estan fent el seguiment del cas Palau i del cas 3%. Tampoc els va agradar el plantejament del programa "Preguntes al President". I no agradava gens ni gota la insistència del director defenestrat a demanar més pressupost (19 milions d'euros per renovar programació). Aquesta petició de més finançament també és un clam des del comitè d'empresa, els estaments del sector audiovisual, associacions d'actors, directors i productores i del Consell Audiovisual de Catalunya que reflecteix en el Llibre Blanc de l'Audiovisual la necessitat d'un pressupost ambiciós per a la CCMA per recuperar una indústria audiovisual potent a Catalunya.

Tot plegat ha precipitat el cop de la majoria del Consell de la CCMA per afermar la direcció política de TV3 i fer valer els acords dels partits del govern per repartir-se els mitjans públics. 

El nou director de TV3, Vicent Sanchis té un perfil clarament significat i compromès amb els dirigents de l'antiga Convergència i també se li coneixen declaracions en la seva activitat d'opinador i tertulià repetint tòpics sobre les dimensions de TVC.

Aquesta designació, per les formes i el perfil del nou director, representa un cop greu per a la independència i la credibilitat de TV3 que no ens podem permetre. 

Els mitjans públics no han de ser instrument de propaganda del govern de torn. 
L'obssessió pel control de TV3 fa oblidara alguns dirigents polítics que la CCMA és la principal empresa de producció audiovisual de Catalunya i ho ha de continuar sent. Per aconseguir-ho cal un millor finançament, el manteniment de la plantilla, obrir la contractació per a substitucions i pics de feina i potenciar la producció.

És urgent resoldre d'una vegada la provisionalitat del marc jurídic de la CCMA i els mitjans públics:

Renovació del Consell amb càrrecs caducats des de fa dos anys.
Una direcció professional, en tots els àmbits, al Consell i a la direcció de les empreses.
Reforma de la llei de la CCMA ara.
Un Contracte programa de futur, amb objectius clars i pressupost suficient.El Comitè d'empresa i el Consell Professional de TV3 han convocat Assemblea aquest dimecres 15 de març per mostrar clarament la necessitat de preservar la credibilitat dels mitjans i per reclamar les reformes legislatives per desgovernamentalitzar la Corporació.

Marxen els últims companys del PAC

Aquest divendres s’acaba el procés d’acomiadaments col·lectius amb la sortida dels darrers 7 companys i companyes.

Des de l’estiu del 2013 han deixat l’empresa 269 treballadors afectats pel PAC i voluntaris. Més de 300 contractats temporals i col·laboradors territorials han estat acomiadats. Segons dades de la CCMA, la reducció total de personal respecte el 2011, inclòs el PAC, ha estat de 645 persones.

Ja ho dèiem el 2013:  és molt ingrat veure marxar companys de qui la direcció hauria d'aprendre com es fa televisió i ràdio i què significa un compromís professional amb l'empresa. Molts dels qui han fet fora són els que van contribuir a la posada en marxa de TV3. Amb els acomiadaments hem perdut talent, professionalitat i efectius.

En canvi, continuem amb la mateixa direcció a la CCMA amb Brauli Duart i Núria Llorach al capdavant, aïllats a la seu de Via Augusta on es mantenen gràcies als equilibris polítics dels partits del govern que al Parlament no es decideixen a reformar la llei pendent, ni a renovar el Consell de la Corporació que ja fa temps està caducat. Així passen els anys i no aconseguim treure’ns de sobre la direcció que ens ha portat l’ERO, els acomiadaments dels temporals, les retallades,  la suspensió del conveni col·lectiu, el tancament i reducció de canals i emissores, l’intent de privatitzar Comercial,  la demanda de presó contra un treballador....

Esperem que 2017 sigui l’any del canvi al capdavant de la CCMA i que puguem emprendre una nova etapa amb un futur millor pels Mitjans públics

Mentrestant volem fer un petit homenatge a tots els companys que han marxat

Company@s, No us oblidarem mai

Aquí van alguns tòpics que cal desmentir sobre els Mitjans públics i algunes qüestions que volem comentar

El passat diumenge el Diari Ara va publicar un extens dossier sobre la CCMA. Un dels punts que es comenten és el de la plantilla, i també l’elaboració d’un pla estratègic basat en el de 2011 (el pla Accenture ).

Hem pensat que val la pena donar el nostre punt de vista respecte els temes que ens afecten directament i també sobre  l’”impasse” en el marc legal i institucional de la CCMA, entre altres qüestions. Aquesta setmana també es parlarà dels Mitjans Públics en el debat de política general del Parlament

1- “La CCMA és massa gran.”  No estem d’acord. El model de Mitjans públics de Catalunya, necessita infraestructura, plantilla i pressupost suficient per ocupar l’espai de comunicació i producció fortament disputat per altres grups que tenen el monopoli mediàtic en l’àmbit estatal.

 
2-    “Hi ha massa treballadors”.  Per fer producció audiovisual es necessiten treballadors. Posem l’exemple de la producció d’una telenovel.la: intervenen càmeres, personal tècnic de plató i rodatge, producció, serveis artístics, escenografia, realització, actors i actrius, guionistes, i altres disciplines, en un procés de producció propi de la indústria audiovisual.
A més de la producció, l’emissió i difusió de continguts en català, la CCMA també té una important vessant tecnològica i de preservació de patrimoni audiovisual. Necessitem contractació de treballadors per a substitucions i pics de feina i un pla a mitjà termini perquè vagi entrant gent nova sense perdre més plantilla.
 
3-    “Des de 1983  no s’ha modernitzat”.  Fals. Els treballadors ens hem adaptat a tots els canvis tecnològics i de producció. Els professionals de les àrees tècniques han desenvolupat les eines per a digitalització, adaptació a la TDT, l’HD. El cal ara és inversió per adaptar platós a l’HD, entre altres necessitats d’actualització de material i infraestructures.
 
4-    “Els continguts no m’interessen”. L’audiència ens preocupa, però no pot ser l’única mesura. Els mitjans públics han d’oferir una programació, diversa i oberta  a tota la ciutadania, que és plural políticament i socialment.  S’ha d’apostar seriosament pels Mitjans digitals i les xarxes d’internet  que són els més populars entre els joves.
 
5-    “Tenir mitjans públics és car”.  Amb l’escanyament pressupostari, la xifra d’aportació pública és de 235 milions d’euros, aproximadament uns 30 euros a l’any per a cada ciutadà de Catalunya. El pressupost és insuficient per complir amb totes les obligacions i per continuar sent motor de la indústria.  El model de finançament mixt és necessari: aportació directa de fons públic i ingressos de publicitat, però val la pena explorar altres fórmules complementàries de finançament  pel futur.
 
6-    “La Corporació és un instrument del govern”.  S’han de desgovernamentalitzar els mitjans públics, amb un Consell de la CCMA  professional i més plural.  L’actual Consell de govern és fruit dels acords del 2012 entre CIU i el PP i ara hi ha l’oportunitat de canviar la meitat dels consellers. (Llegiu més en el link“La Corpo Indocumentada”)  http://www.ccootv3.cat/2016/10/a-voltes-amb-la-plantilla-i-el-model-de.html

A voltes amb la plantilla i el model de producció de TV3 i la Corporació

El paper de la CCMA va més enllà del d’un mitjà de comunicació públic, és també la principal indústria de producció audiovisual de Catalunya.

La plantilla actual de la Corporació (l’Ens públic, Mitjans digitals, Catalunya Ràdio i TVC) és d’unes 2.300 persones. La CCMA  té 3 emissores de ràdio, 4 canals de televisió i els mitjans digitals i internet. Entre el 70 i el 80% de la producció que s’emet és producció pròpia.

Qualsevol observador dels processos de producció audiovisual s’adona que per crear continguts i realitzar el producte els treballadors són indispensables, tant sigui en l’elaboració d’un programa d’entreteniment, d’esports, un dramàtic, un informatiu, o de les diferents línies de producció pròpia que fem.

La diferència de models entre les primeres televisions públiques i les de més recent creació rau en el fet que aquestes últimes subcontracten tota la seva activitat a productores privades que, a la vegada, van subrogant els treballadors. El model de corporació petita sense plantilla (estil BTV, o algunes autonòmiques), que subcontracta l’activitat a tercers, no ha funcionat, i finalment les empreses han d’admetre l’existència de les plantilles que fan la feina.

Els grups privats de comunicació com Mèdiaset o Atresmèdia, reparteixen la plantilla en entramats societaris i cedeixen bona part de la producció a productores. En qualsevol cas, l’exigència del producte i l’entorn competitiu són diferents per a les empreses pùbliques respecte de les privades.

Del pressupost ordinari de la CCMA surt també la dotació per al sector privat audiovisual.

Per continuar sent el motor de l’audiovisual a la CCMA li cal un pressupost específic i ben diferenciat.

Les proporcions de producció externa que el comitè d’empresa va acordar incloure al projecte de contracte programa són entre el 25% i el 35% de la producció total.

La plantilla, és el futur de la CCMA

Fa més de cinc anys que a la Corporació no es contracta gent nova, al contrari estem perdent plantilla contínuament.

Per recuperar la capacitat productiva i la qualitat del servei, el primer que reclamem és que s’aixequi l’embargament  que pateix tot el sector públic sobre la contractació de personal per a substitucions i pics de feina.  

Per incorporar gent nova i garantir la continuïtat de l’empresa, estem estudiant la promoció de jubilacions parcials voluntàries, adaptades a les necessitats de la corporació, i vinculades a contractes de relleu.

Per abordar aquestes qüestions de futur, a la CCMA no podem estar aturats per l’Administració a cada pas que fem en matèria laboral. S’ha de poder passar pàgina de la situació actual d’incertesa dels treballadors amb contractes indefinits no fixos, i consolidar les promocions de llarga durada. Necessitem, a dins i a fora de la Corporació, un interlocutor que entengui les necessitats i característiques de l’empresa.

El divorci de la direcció de la CCMA amb la plantilla

Hi ha un divorci evident entre els directius de la CCMA (Brauli Duart i Núria Llorach) i l’empresa que dirigeixen. A una banda estan ells, i a l’altra l’activitat (la producció audiovisual i les plantilles). Només cal recordar els anys d’enfrontament per qüestions laborals, i també per qüestions d’estratègia empresarial com l’intent de privatitzar l’àrea de comercial i les decisions controvertides com el tancament de canals i emissores l’any 2012. I per últim,  l’insòlit conflicte dels darrers mesos per la demanda de 7 anys de presó per a un treballador, que finalment ha estat absolt i al qui la CCMA ha provocat un gran perjudici durant anys.

Duart i LLorach assenyalen els treballadors de l’empresa que dirigeixen com un problema i no com l’actiu que ha mantingut  resultats durant aquests anys d’escanyament pressupostari.

Els hem sentit lamentar-se que la partida de personal representa el 50% del pressupost. Cal tornar a insistir que en una empresa de producció audiovisual, la plantilla és imprescindible i no s’ha de ser un geni per entendre que si es redueix el pressupost global, com ha succeït des del 2011, la partida de personal augmenta en percentatge.

Amb un pressupost suficient i adequat els percentatges serien uns altres.

Cal recordar també, que quan els directius de la CCMA es dolen per haver de retornar el 5% de la retallada il·legal que van fer des del 2013 als sous dels treballadors, obvien que el comitè d’empresa va acordar la devolució de la retallada a terminis fins al 2018 per no col·lapsar el pressupost de la CCMA.

La Corpo “indocumentada”

En aquest moment el marc legal que sustenta a la CCMA està en molts aspectes fora de termini, caducat, o pendent de reforma:

-Mandat  Marc del sistema Públic Audiovisual. L’elabora el Parlament de Catalunya. L’actual és de febrer del 2010 amb 6 anys de vigència. Fa 8 mesos que està fora de termini.

-Contracte Programa. Segons la Llei hi ha d’haver un contracte programa acordat entre la CCMA i el Govern que reculli objectius, finançament i altres qüestions. No hi ha cap contracte programa des del 2009. Aquest març del 2016 el Parlament va votar per unanimitat  una resolució per fer un Contracte programa en tres mesos que ja han passat.

-Reforma de la Llei de la CCMA. Per dues vegades en tres anys les iniciatives per refer la Llei que van reformar CIU i el PP l’any 2012 i que van donar pas a l’actual consell de Govern de la CCMA, han quedat aturades al Parlament de Catalunya.

-Renovació del Consell de Govern. La Llei de febrer del 2012 estableix que al cap de 3 anys s’ha de renovar la meitat del consell de govern. És important que les substitucions es facin ja, i és l’oportunitat perquè es facin  amb criteris de professionalitat i amb el màxim consens possible, segons la resolució aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya el març del 2016.

-Presidència en funcions del Consell de la CCMA. La substitució temporal del president de la CCMA per causa sobrevinguda, no està contemplada en cap reglament conegut. Segons la llei de la CCMA, les vacants al Consell i a la presidència les ha de resoldre el Parlament.

És hora que el Parlament abordi aquestes qüestions i s’arribi ja a un gran acord, amb el màxim consens possible, polític i social, per dotar als mitjans públics de la CCMA del pressupost adequat i l’estabilitat necessària per poder mirar el futur amb confiança.