Les mesures anunciades pel govern espanyol no són mesures de reactivació econòmica. El que fan és carregar els costos de la crisi sobre els ciutadans per reforçar les expectatives de benefici de la banca i la patronal, que han estat exercint una pressió continuada - animada des de la dreta política - a través del Banc Central Europeu (BCE), de l’FMI i del mateix govern dels EE.UU., per alimentar la fal•làcia del deute públic i exigir la reducció de la despesa social. El poder financer ha sotmès les institucions democràtiques.
Hem passat en pocs mesos de la retòrica buida sobre la refundació del capitalisme al ressorgir del radicalisme neoliberal contra l'estat del benestar.
No té res a veure el deute amb les ajudes econòmiques a la banca per “salvar el sistema” que la seva avarícia va portar a la crisi? Amb els diners provinents dels estats, el BCE dona crèdits milionaris a la banca privada a un interès de l’1% i els bancs, amb els mateixos diners, financen el deute públic dels estats assegurant-se una rendibilitat del 7% i del 10%. El cinisme regna.
No es pot sortir de la crisi sense incrementar les polítiques socials i la inversió pública en l'economia productiva i de serveis perquè el problema real és la reactivació del creixement i la demanda i la creació d'ocupació, no el dèficit pressupostari que es pot corregir progressivament amb polítiques fiscals adequades.
Per tot això i pel seu caràcter antisocial rebutgem absolutament les mesures anunciades pel govern Zapatero i promourem la més àmplia mobilització social possible en contra.
I a Catalunya què?
En els seus efectes salarials, el previsible decret del govern espanyol no és d'aplicació automàtica als treballadors de la Generalitat ni als de les empreses que en depenen. En el debat parlamentari a Madrid, ERC i ICV-EUiA, dos dels socis del govern tripartit català, han manifestat la seva oposició a les mesures. A l'ambigüitat inicial del PSC li han succeït les declaracions al Parlament del Conseller de Finances, Antoni Castells, anunciant ahir, en una de les intervencions més demagògiques que li recordem, l'aplicació de les mesures (reducció del 5% als salaris del 2010 a partir de juliol i congelació salarial pel 2011) a les empreses sota la competència autonòmica. Segur que aquesta postura no és del tot independent de l'emplaçament imperatiu del president de la CEOE, Sr. Díaz Ferran, a les administracions autonòmiques, a acceptar sense piular la decisió del govern “de la nación” (Tot un exemple a seguir el del Sr. Díaz, que empresa que toca, empresa que enfonsa, i que no paga les cotitzacions empresarials a la seguretat social). El Govern català, si finalment se sotmet a les pressions del govern estatal i de la patronal, també es trobarà amb la rotunda oposició dels sindicats, incorporats a les mobilitzacions generals.
I a TV3 què?
A TV3 i CCMA tenim un Conveni 2009-2011 acordat i que s’està aplicant, pendent només del tràmit d’Economia i Finances per a la seva signatura. El Conveni és plenament vàlid per als treballadors i per a la direcció i no permetrem cap rebaixa ni retallada. Economia i Finances ja ens ha donat problemes altres vegades, que s'han acabat superant, però en l'actual context és presumible una major dificultat. Els increments salarials de 2009 ja els hem cobrat en les nòmines de març i d'abril i a la mitja paga. El que està doncs en joc és primordialment la clàusula de revisió salarial segons l'IPC pel 2010 i el 2011. I també està en joc, tan a TVC com en l'àmbit general del conflicte, el dret fonamental dels treballadors de les empreses públiques i de l'administració a la negociació col•lectiva.
MOBILITZACIÓ GENERAL CONTRA LES POLÍTIQUES ANTISOCIALS I LA CONGELACIÓ SALARIAL
Sant Joan Despí 14 de maig 2010