El sector de Mitjans de Comunicació de CCOO de Catalunya convoca, juntament amb els companys de tot l'Estat, una jornada de mobilització i reflexió per defensar la feina, els llocs de treball i l'estabilitat dels mitjans de comunicació que pateixen una seriosa crisi econòmica que posa en perill la diversitat i la qualitat de la informació generada i divulgada en les diverses capçaleres i emissores.
dimecres, 6 de maig del 2009
Manifest del 7 de maig del 2009: L’OCUPACIÓ DE QUALITAT ALS MITJANS ÉS INFORMACIÓ DE QUALITAT
Els treballadors dels mitjans de comunicació estem patint ara l’enfortiment de la ja prou permanent precarització de les nostres condicions laborals que fan les empreses de forma unilateral i sense buscar cap mena de solucio dialogada. Els expedienmts de regulacio d’ocupacio (ERO), els acomiadaments col.lectius i el tancament d’empreses per mala gestio junt amb la paralitzacio de les negociacions col•lectives o l’amortització de llocs de treball amb baixes incentivades o prejubilacions són la trista realitat quotidiana del nostre sector.
dimarts, 5 de maig del 2009
CCOO denúncia la pràctica empresarial del Grup Godó a la cadena televisiva 8TV
El sector de Mitjans de Comunicació de CCOO de Catalunya denúncia la greu situació laboral que el Grupo Godó, empresari de 8TV, ha creat en aquesta emissora televisiva en ordenar de manera dràstica i unilateral l'acomiadament de 8 treballadors i la subrogació de 8 treballadors més a l'empresa Iniciativas Digitales vinculada a la productora Mediapro.Llegir més ...
dimecres, 25 de març del 2009
De conveni en conveni
Apareix avui el número 50 del COCO3, que ja suma divuit anys d’aparició continuada. Aquesta revista la fem els afiliats de CCOO a TVC i ha estat durant tot aquest temps el principal òrgan d’expressió del sindicat a l’empresa.
Fa 23 anys que es va constituir la Secció Sindical de CCOO a TVC. Durant tots aquest anys, el sindicat ha sostingut la feina del Comitè d’Empresa; ha promogut les eleccions sindicals, primer impulsant candidatures unitàries, i després, a mesura que van anar apareixent altres sindicats, presentant les seves pròpies llistes electorals i aconseguint en cada elecció el suport majoritari de la plantilla. Així, conveni a conveni i amb l’esforç diari, hem anat construint i defensant un marc de drets laborals i professionals per als treballadors.
Tenim al davant reptes importants: La cobdícia del capitalisme ha provocat una crisi de gran abast del sistema econòmic i ara, guardats amb pany i clau els beneficis milionaris dels anys de bonança, el capital llença a l’atur a centenars de milers de treballadors i, en un exercici de cinisme sense escrúpols, tot apel•lant a la supervivència del sistema, pressiona per precaritzar les condicions de treball i congelar els salaris.
Aquest any passat els nostres sous es van incrementar en un 2%, un augment superior a l’IPC final però clarament insuficient per mantenir en termes reals el nostre poder adquisitiu. L’índex oficial ja va mostrar en el seu moment, amb la introducció de l’euro, la seva virtualitat i com n’és de manipulable des de les institucions i els mercats. Ara s’obre la negociació del nou conveni i hem de posar damunt la taula la defensa del manteniment real dels nostres salaris.
Fa 23 anys que es va constituir la Secció Sindical de CCOO a TVC. Durant tots aquest anys, el sindicat ha sostingut la feina del Comitè d’Empresa; ha promogut les eleccions sindicals, primer impulsant candidatures unitàries, i després, a mesura que van anar apareixent altres sindicats, presentant les seves pròpies llistes electorals i aconseguint en cada elecció el suport majoritari de la plantilla. Així, conveni a conveni i amb l’esforç diari, hem anat construint i defensant un marc de drets laborals i professionals per als treballadors.
Tenim al davant reptes importants: La cobdícia del capitalisme ha provocat una crisi de gran abast del sistema econòmic i ara, guardats amb pany i clau els beneficis milionaris dels anys de bonança, el capital llença a l’atur a centenars de milers de treballadors i, en un exercici de cinisme sense escrúpols, tot apel•lant a la supervivència del sistema, pressiona per precaritzar les condicions de treball i congelar els salaris.
Aquest any passat els nostres sous es van incrementar en un 2%, un augment superior a l’IPC final però clarament insuficient per mantenir en termes reals el nostre poder adquisitiu. L’índex oficial ja va mostrar en el seu moment, amb la introducció de l’euro, la seva virtualitat i com n’és de manipulable des de les institucions i els mercats. Ara s’obre la negociació del nou conveni i hem de posar damunt la taula la defensa del manteniment real dels nostres salaris.
Editorial COCO3 50
L'afortunada decisió del Comitè d'Empresa de negar-se a firmar el Conveni fins que no es tanqués l'acord sobre la consolidació de contractes fixes i promocions ha permès arribar finalment a un pacte satisfactori pel nombre de treballadors inclosos i per la transparència sobre el criteri aplicat i la llista nominal dels beneficiats. El conveni signat és només per un any, el 2008 i, per tant, la seva vigència ha vençut i pròximament s'obriran noves negociacions pel del 2009.
Els canvis en la direcció com a conseqüència de l'aplicació de la nova llei de la CCMA van afectar la negociació i la nova Directora General va proposar un conveni de transició, prorrogant les condicions econòmiques de l'anterior conveni, inclosa la clàusula de revisió salarial automàtica segons l'IPC . El Comitè ho va acceptar i va signar un preacord amb la direcció, poc després de l'estiu passat, atesa l'evolució de la inflació en aquells moments. Però a partir d'aquell moment, les negociacions sobre les places es van estancar; les dilacions i la falta de concreció de les propostes es mesclaven amb els ultimàtum del tipus: “o això o res” i l'inexperiència d'un equip de Recursos Humans amb dificultats per distingir entre una negociació sindical i el mercadeig.
El pròxim conveni serà de gran importància per definir l'escenari dels propers anys en el camp laboral i també pel futur de la empresa en un context de dificultats econòmiques i extremada competència. Estarà associat a les negociacions entre el Govern i la CCMA pel nou contracte programa - que també es produiran aquest any - que haurà necessàriament d'integrar les millores salarials que s'acordin. Pot ser un conveni plurianual i ha de contemplar increments salarials capaços d'assegurar el manteniment de les nostres condicions de vida per tot el període de vigència. També haurà d'incloure mecanismes de vigilància pel manteniment i estímul de la producció interna en tots el àmbits de la empresa.
No serà una negociació més ni serà una negociació fàcil. Exigirà responsabilitat a totes les parts i la participació activa dels treballadors si realment volem un resultat satisfactori, fins arribar a la mobilització si és el cas.
Els canvis en la direcció com a conseqüència de l'aplicació de la nova llei de la CCMA van afectar la negociació i la nova Directora General va proposar un conveni de transició, prorrogant les condicions econòmiques de l'anterior conveni, inclosa la clàusula de revisió salarial automàtica segons l'IPC . El Comitè ho va acceptar i va signar un preacord amb la direcció, poc després de l'estiu passat, atesa l'evolució de la inflació en aquells moments. Però a partir d'aquell moment, les negociacions sobre les places es van estancar; les dilacions i la falta de concreció de les propostes es mesclaven amb els ultimàtum del tipus: “o això o res” i l'inexperiència d'un equip de Recursos Humans amb dificultats per distingir entre una negociació sindical i el mercadeig.
El pròxim conveni serà de gran importància per definir l'escenari dels propers anys en el camp laboral i també pel futur de la empresa en un context de dificultats econòmiques i extremada competència. Estarà associat a les negociacions entre el Govern i la CCMA pel nou contracte programa - que també es produiran aquest any - que haurà necessàriament d'integrar les millores salarials que s'acordin. Pot ser un conveni plurianual i ha de contemplar increments salarials capaços d'assegurar el manteniment de les nostres condicions de vida per tot el període de vigència. També haurà d'incloure mecanismes de vigilància pel manteniment i estímul de la producció interna en tots el àmbits de la empresa.
No serà una negociació més ni serà una negociació fàcil. Exigirà responsabilitat a totes les parts i la participació activa dels treballadors si realment volem un resultat satisfactori, fins arribar a la mobilització si és el cas.
Futbol sí, futbol no
L’adquisició dels drets de retransmissió d’un segon partit de la lliga de futbol els caps de setmana, com que incrementava l’oferta de partits dels equips catalans de primera divisió, va permetre a TV3 millorar els seus índexs d’audiència a la tardor i a l’hivern, fins al punt de recuperar el lideratge a Catalunya el mes de gener d’enguany. Efímerament, perquè el conflicte amb el Barça per la reclamació a TVC del deute d’Audiovisual Sport -empresa de la qual és encara accionista- ha impedit les retransmissions, per decisió del club, i al febrer les audiències han tornat a baixar.
Sembla evident que estem sent instrumentalitzats en la guerra entre Mediapro i Sogecable per quedar-se el negoci del futbol de pagament. Mediapro necessitava un emissor complementari a la Sexta per fer-li la guitza a Canal + fins que no pogués comptar amb una plataforma pròpia de pagament per TDT i el va trobar a la FORTA. Però no gratis, ja que la despesa de més de 2 milions d’euros que li ha costat a TVC tenir els partits del Barça (que ara, de moment, s’han esvaït) equivalen a l’estalvi pressupostari que, apretant el cinturó a les despeses de producció interna l’any 2008, la direcció de la CCMA va presentar cofoia a la comissió de control parlamentari del novembre passat.
Amb futbol i tot, els resultats d’audiència del segon semestre de 2008 han perdut dos punts en relació al mateix període de l’any anterior, en gran part a conseqüència de la multiplicació de l’oferta amb altres canals per TDT. I la baixada del febrer, ja sense el Barça, ha estat únicament de mig punt en relació al mateix mes del 2008 i del -0,8% en relació al gener 2009.
És molt relativa l’aportació real en termes d’audiència d’aquestes inversions. La bombolla especulativa dels drets del futbol ha fet inviable una explotació rendible de les emissions en obert; les operacions econòmiques no es circumscriuen als partits que donen bons resultats sinó per paquets que n’inclouen d’altres sense cap interès pel públic majoritari.
Sembla evident que estem sent instrumentalitzats en la guerra entre Mediapro i Sogecable per quedar-se el negoci del futbol de pagament. Mediapro necessitava un emissor complementari a la Sexta per fer-li la guitza a Canal + fins que no pogués comptar amb una plataforma pròpia de pagament per TDT i el va trobar a la FORTA. Però no gratis, ja que la despesa de més de 2 milions d’euros que li ha costat a TVC tenir els partits del Barça (que ara, de moment, s’han esvaït) equivalen a l’estalvi pressupostari que, apretant el cinturó a les despeses de producció interna l’any 2008, la direcció de la CCMA va presentar cofoia a la comissió de control parlamentari del novembre passat.
Amb futbol i tot, els resultats d’audiència del segon semestre de 2008 han perdut dos punts en relació al mateix període de l’any anterior, en gran part a conseqüència de la multiplicació de l’oferta amb altres canals per TDT. I la baixada del febrer, ja sense el Barça, ha estat únicament de mig punt en relació al mateix mes del 2008 i del -0,8% en relació al gener 2009.
És molt relativa l’aportació real en termes d’audiència d’aquestes inversions. La bombolla especulativa dels drets del futbol ha fet inviable una explotació rendible de les emissions en obert; les operacions econòmiques no es circumscriuen als partits que donen bons resultats sinó per paquets que n’inclouen d’altres sense cap interès pel públic majoritari.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)