L’adquisició dels drets de retransmissió d’un segon partit de la lliga de futbol els caps de setmana, com que incrementava l’oferta de partits dels equips catalans de primera divisió, va permetre a TV3 millorar els seus índexs d’audiència a la tardor i a l’hivern, fins al punt de recuperar el lideratge a Catalunya el mes de gener d’enguany. Efímerament, perquè el conflicte amb el Barça per la reclamació a TVC del deute d’Audiovisual Sport -empresa de la qual és encara accionista- ha impedit les retransmissions, per decisió del club, i al febrer les audiències han tornat a baixar.
Sembla evident que estem sent instrumentalitzats en la guerra entre Mediapro i Sogecable per quedar-se el negoci del futbol de pagament. Mediapro necessitava un emissor complementari a la Sexta per fer-li la guitza a Canal + fins que no pogués comptar amb una plataforma pròpia de pagament per TDT i el va trobar a la FORTA. Però no gratis, ja que la despesa de més de 2 milions d’euros que li ha costat a TVC tenir els partits del Barça (que ara, de moment, s’han esvaït) equivalen a l’estalvi pressupostari que, apretant el cinturó a les despeses de producció interna l’any 2008, la direcció de la CCMA va presentar cofoia a la comissió de control parlamentari del novembre passat.
Amb futbol i tot, els resultats d’audiència del segon semestre de 2008 han perdut dos punts en relació al mateix període de l’any anterior, en gran part a conseqüència de la multiplicació de l’oferta amb altres canals per TDT. I la baixada del febrer, ja sense el Barça, ha estat únicament de mig punt en relació al mateix mes del 2008 i del -0,8% en relació al gener 2009.
És molt relativa l’aportació real en termes d’audiència d’aquestes inversions. La bombolla especulativa dels drets del futbol ha fet inviable una explotació rendible de les emissions en obert; les operacions econòmiques no es circumscriuen als partits que donen bons resultats sinó per paquets que n’inclouen d’altres sense cap interès pel públic majoritari.
